Pere Meroño

El poder els queda, encara, lluny. Les relacions amb Madrid sabem com rutllen i qui se’n beneficia. El PSC és el seu soci prioritari per governar. I a més, Convergència té un problema que es diu Unió Democràtica (…)

Renovació d’equips, bescantament cap el “sobiranisme” (sic), principals conclusions del congrés de la primera força del camp nacional.

Convergència aguanta, després del seu foragitament democràtic del poder catalunyès. I aguanta prou bé. A més, servidor ja va dir, en aquestes mateixes pàgines, que no volia que Convergència prengués mal.

Malgrat tot, i els canvis generacionals i els sobiranismes retòrics (avui hi surt de franc, fer-ne brindis al sol, prou que ho sabem), no ho tindrà fàcil, Convergència per recuperar el poder perdut i per formar-ne majoria. Entre els socis, a més, i igual que ERC, la preferència, també ho sabem, això, és Can PSC.

Han fet congrés, el 15è, i la cosa ha anat bé. Ho celebrem. En Mas, ha tornat a veure revalidat el seu liderat honest però previsible i al bany maria.

El poder queda, però, encara, lluny. Les relacions amb Madrid sabem com funcionen i a qui beneficien. I a més, Convergència té un problema que es diu Unió Democràtica.

Més encara, i com a força que representa, econòmicament, els interessos de la burgesia i els sectors econòmics dominants, n’està molt pendent d’allò que diuen aquests sectors a l’hora de pactar, governar, i aspirar nacionalment a coses més congruents i sòlides.

Força interrogants i incògnites per imaginar futurs lineals en girar la cantonada.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!