Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

25 de juny de 2008
2 comentaris

Què volen l?Òmnium Cultural i la P.D.D.?

Ara resulta que cal fer campanya per denunciar la “ingerència” del Tribunal Constitucional tot jutjant l’estatutet de la Moncloa… Són ganes de perdre el temps. Que no saben que el Constitucional ha estat constitucionalitzat, entre altres raons, per actuar així?. Què en són babaus (…)

Cansa molt, veritablement, veure aquest panorama.

 

Òmnium ja no és, per fortuna, la prolongació de Convergència però encara, i nacionalment, fa curt. De debò que el millor que podem fer, ara i aquí, es defensar un estatut mal negociat, amb poc suport dels partits que el varen parir, fortament retallat i properament rematat per l’alt tribunal?.

 

De totes maneres, la posició d’Òmnium sembla lògica i coherent. El que no s’entén és que hi fa, en aquest muntatge, la Plataforma pel Dret a Decidir.

 

Dic que què hi fan perquè no semblaven pas autonomistes ni partidaris del sistema vigent.

 

En qualsevol cas el que m’indigna és comprovar, un cop més, com va dir un personatge aliè a la política catalana, que des de la recuperació democràtica no se n’ha vist ni una iniciativa, de trellat, que hi treballi per la independència. Cap ni una.

 

Mentrestant anem passant l’estona, gastant energies, en discussions que el sistema devora i/o integra amb facilitat.

 

Personalment, però, i des de la modèstia, he pres una decisió: a partir d’ara no abonaré cap opció política que no plantegi un camí versemblant, concret, que ens meni no cap un estatut sinó cap a un Estat. Amb propostes, calendari, coalicions, i una tasca quotidiana que faci creïble la trajectòria compromesa. Altrament, i així doncs, em seguiré abstenint.

 

Ah, i quan algú demani suport per l’estatut d’ara, el de la Moncloa, que no busquin el meu suport. Que no es pensin que el seu final fa bo allò que no n’era pas, de bo. Si vaig dir NO al referèndum va ser per motius sòlids i per empènyer en una altra direcció.

 

Mentre l’autonomisme sigui majoritari aquí i no depassem vaguetats com aprofundir l’autogovern, federalisme i altres, no tirarem endavant. Seguirem, com ara, empantanegats i perduts.

 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!