Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El conseller de vicepresidència per ERC s’ha tornat a precandidatar com a cap de cartell del seu partit a la presidència de la “Gene” de dalt (…)
Excel·lent orador, amb un cap ben moblat, està, però, molt poc dotat per l’exercici de la política com ho hem pogut veure a bastament.
Per al liderat, s’enfronta a un dominador, al que en francès en dirien un “tuer”. Un home-encarnació de l’organització del partit. Amb poc carisma extern, orador fluix, però un gran ascendent entre les bases i els quadres d’ERC.
En Carod s’ho vol jugar tot al carisma i al programa. El carisma el té, però qui vota no és pas l’electorat –prou desencisat i tip, segons es miri-, sinó el partit, un partit al qual no s’hi ha dedicat, del que no n’ha tingut cura. Al que encara, quan parla i opina, negligeix o escridassa. Quant al programa fa temps que li va vampiritzar en Puigcercós.
L’antic cap de cartell no se n’adona que el desgast, l’erosió d’Esquerra l’ha esquitxat també, i de forma molt important, a ell. No copsa que els seus temps de glòria són aigua passada.
És per això que hi torna. La victòria, però, no està pas decidida, tot s’ha de dir.
No en conec, però, cap de batalla interna, i aquesta ho és al cent per cent, d’un dominador, d’un home d’aparell majoritari, que hagi estat perduda pel seu titular, menys encara tant decisiva com aquesta.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!