Avui, petita història amb una mica d’enyorança d’aquells temps… Arran d’una amable contesta al meu posting anterior he recordat la meva primera pujada al Canigó. Tenia uns 16 anys. Vam pujar de nit, per veure sortir el sol des de dalt. A trenc d’alba, vam cremar una bandera francesa com a acte d’afirmació nacional. La
Sóc tot el dia a la feina, on no tinc ni tele ni ràdio. No he sentit ni un sol mot dels polítics professionals, ni els he llegits, ni crec que ho faci. He seguit el resultat mirant Vilaweb a estones. Així que faré una primera valoració, i segurament última, ja que no he parlat
Un posting de la Desficiosa m’ha impulsat a escriure aquest. Us explicaré el que jo, personalment, he conegut de l’Opus Dei. No el que he sentit (que és molt i molt diferent), sinó allò que jo he vist o viscut en primera persona. No sóc, ni he estat mai, membre de l’Opus Dei. Ni hi
Advertiment: posting banal i frívol (poc " botxí ", avui). Tenia ganes de posar-ne un. Prometo no repetir-ho sovint. Quan sóc als Països, si puc, miro de posar TV3 a les 8 del matí, ni que sigui deu minutets. Cada matí repenso la mateixa història: em trobo amb la dona (la Melero) i l’amant (la
Vaja, avui volia haver escrit sobre el viratge d’ERC cap al "no", des de la meva perspectiva d’ex-militant, però em sembla molt més interessant seguir amb el tema encetat pel Marc Holocè i magníficament continuat per la ReGisTReS. Nota: recomanaria a algun editor que comencés a signar-li un contracte d’exclusivitat a aquesta noia, més que
Advertiment previ: aquest article no tindrà l’habitual contingut polític-militar. Jo ho aviso, per si algú després s’ha de sentir decebut, que se’l salti directament. Dissabte a la nit, al programa Millennium del Canal 33 es parlava de diferents llibres i opinions arran del Codi da Vinci (llibre que ni he llegit, ni penso llegir). Entre