Un posting de la Desficiosa m’ha impulsat a escriure aquest. Us explicaré el que jo, personalment, he conegut de l’Opus Dei. No el que he sentit (que és molt i molt diferent), sinó allò que jo he vist o viscut en primera persona.
No sóc, ni he estat mai, membre de l’Opus Dei. Ni hi he col·laborat econòmicament, ni els dec cap favor. Però en una etapa de la meva vida, alguns anys quan estudiava la carrera, hi vaig tenir una alguna relació. Anava amb certa freqüència a estudiar al Col·legi Major Monterols, de Barcelona, on hi tenia uns quants amics que eren socis numeraris de l’Obra. A més d’estudiar hi vaig participar en moltes xerrades (allà en deien "cercles") i en algunes activitats fora del Col·legi Major, com un viatge amb ells a Roma on vaig tenir l’oportunitat de visitar per dintre Villa Tevere (la seu mundial de l’Obra, on a la seva cripta jau enterrat Monsenyor Escrivà). (…)
Política : mai, ni una sola vegada, no vaig sentir comentaris polítics de cap mena per part de mossens o responsables del Col·legi Major. La política no era un tema de conversa habitual. A cap "cercle" (on hi participaven majoritàriament socis numeraris) es va donar mai cap opinió política.
Nacionalisme : pel que vaig veure, la majoria de numeraris de Monterols eren catalanistes o nacionalistes moderats. Un bon amic, basc, era militant del PNB i independentista. Un altre amic, tarragoní, militant d’Unió, era també independentista. D’espanyolistes també n’hi havia, però n’eren minoria, i habitualment es tractava de socis de fora del país.
Llengua : la majoria de numeraris parlaven català habitualment. Alguns, que eren de fora, només el parlaven ocasionalment, però he de dir que molts d’aquests foranis feien algun esforç per parlar català.
Xarxa de contactes : a Monterols vaig tenir l’ocasió de conèixer en un ambient molt informal (berenant, habitualment) molta gent realment coneguda que hi anava perquè els convidaven, només per petar la xerrada. Parlo d’algun ministre de l’època, algun gran empresari, algunes persones amb càrrecs d’alt nivell a organismes internacionals…. I, evidentment, de diferents opcions polítiques (no dic noms perquè potser no desitgen que això se sàpiga). Per a un nano de vints anys, com tenia jo aleshores, era bastant al·lucinant poder tenir accés a tota aquella gent.
Religiositat : evidentment, a un Col·legi Major (residència de socis numeraris) les activitats religioses són nombroses (misses, confessions, rosaris, etc). Certament, el caire que tenien era proper al "radicalisme", sobre tot per no permetre una visió del Cristianisme diferent de la seva. Això no em va agradar gaire, he de dir. No es pot qüestionar res del seu ideari. Però, no ens enganyem, això passa a la majoria d’organitzacions amb ideari (sigui religiós o polític).
Dona : com és obvi, als col·legis majors masculins no hi ha dones, ni a l’inrevés. Únicament alguna cuinera i alguna dona de fer feines. És un ambient certament masculí (com femení suposo que serà a un col·legi major de dones). Però mai no vaig sentir cap comentari masclista ni denigrant. Simplement, no és tema de conversa.
Treball : juntament amb la religiositat, és la base de l’esperit de l’Opus. L’Obra és molt exigent, no et deixa badar, no et deixa fracassar. Sempre ens deien que féssim allò que volguéssim en la vida, però que intentéssim ser sempre els millors. Jo anava al Col·legi Major, la veritat, per l’ambient d’estudi (jo era un "empollon", és veritat) 🙂 Sense distraccions, sense fer res més que estudiar. Si tenies cap dubte, qualsevol et donava un cop de mà. La pressió per treure bones notes te la posaves tu mateix perquè si no donaves la sensació de droperia i "tansemfotisme".
De la resta de tòpics, com que estenen el seu poder pertot arreu, no tinc informació. Jo no en vaig ser membre i no sé què fan els seus directius, però, per l’ambient que vaig copsar, penso que ni més ni menys que altres organitzacions. Avui a Hipàtia hem vist la troballa d’en Partal sobre "els del sí". I això és sempre així : sociates, convergents, peperos… tots volen col·locar gent als llocs de poder o als llocs on es "remenen cireres". L’Opus també, és clar. Ni més, ni menys. Com tothom.
El que passa és que s’ha de reconèixer que, potser per la seva devoció pel treball, aconsegueixen tenir gent molt preparada i molt vàlida. Penso que proporcionalment més que altres organitzacions.
Això és tot. M’ha sortit llarg, el posting. Però volia explicar el que vaig veure i viure. Tal qual. I, reitero, ni hi simpatitzo, ni en sóc membre, ni tinc res a veure amb ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De tipus Forum Filatelico.
Hi ha que distinguir entre -la reina- els dirigents i els -zanganos- captats per nodrir el panal, que al més que poden aspirar és a ressar -passar el rossari-, pagar en forma de prebendes o favors i callar.
Els tipus són molt llests, per això no deixen parlar de política, però quand és tracta de financiar el Vaticà, els forats astromics i creats per Rumases, Gescarteres i Forums són d’ingenyeria d’alta costura.
El nacional catolicisme i la conferència episcopal espanyola, financiats per l’Obra sí que tenen un curriculm de sectarisme i espanyolisme de tuf a prova de bombes, ara els zanganos no parlen de politica, obedeixen, passen el rossari i complixen amb el sosteniment de l’Ordre..
Els Consell de Castella i la seua Santa Inquissició, va fer i entendre el mateix que a l’Estat espanyol. A castellanitzar-los, colonitzar-los, sacrificar-los o exiliar-los i expol.liar-los en nom de Déu.