Esclaus
26 de maig de 2009
0 comentaris
Els grans de sorra són molts, les estrelles, també són moltes, però encara són més les causes per les quals som esclaus. Miquel Bauçà
Els grans de sorra són molts, les estrelles, també són moltes, però encara són més les causes per les quals som esclaus. Miquel Bauçà
Parlen personatges de Balzac: – Un mari qui parlait grec et la femme latin risquaient de mourir de faim. (Monsieur Guillaume – La maison du Chat-qui-pelotte) Un marit que parli grec i la dona llatí, s’arrisquen a morir de fam. – Si je ne suis pas poète, au moins je comprendrai la poésie. (Augustine –
De pedra m’he quedat quan he llegit, L’Hidroavió de la Xesca s’envola lluny, i cara Ics. Amb la mort dels escriptors sempre he tingut un sensació ben estranya, al marge de la sensació de pèrdua, el traspàs em fa recordar tot el que he deixat de llegir per manca de temps. I llavors sembla que
Fa uns dies, de compres per uns coneguts magatzems, ensopego amb unes estanteries d’uns formatges que semblen anglesos. La presentació m’agrada i em semblen molt econòmics, però acabo pensant que amb els formatges que tenim aquí, no seria gaire bona idea invertir en alimentació saxona -que diuen que tenen una cuina tan dolenta-. Tot i
Continuant amb l’apunt anterior. Uns dies més enllà, el 2 de maig de 1918, Josep Pla ens descriu algunes reflexions més d’en Gori. Si em diguessin que són unes declaracions d’abans d’ahir d’en Xavier Sala i Martín, resultaria d’allò més creïble. En noranta anys, sembla que no hagi canviat res, o millor dit, en tant
– Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quan fa sol. Quan plou ja és una mica més difícil… Tomàs Gallart La coneguda sentència -atribuïda sovint erròniament a Josep Pla-, l’he vist recuperada aquestes darreres setmanes en diversos articles que intenten explicar la situació de crisi actual. La dita la podeu
Un text de l’entrelluminat del Toni Ibàñez, en contra dels lliberticides que tan abunden a la nostra societat.“No te’n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del “viu i deixa viure”. Cal emmascarar-se una
M’agradaria tenir un secret ben granun d’aquells que no es poden dirperò que s’adverteixen.I que la gent digués: No, Shola no ésel que sembla, guapa, intel·ligent, etcètera,sinó que té un secret molt gran,O sigui, que és misteriosa. Bernardo Atxaga
El comte de Fontaine, maleïnt l’altivesa de la seva adorable filla Emilie -l’última de la nissaga que li queda per casar-, tracta de fer-li entendre que ja és hora que es decideixi per un dels nombrosos pretendents que ella rebutja burlescament. Intenta fer-li veure que la dot que li pot reservar, no dóna per gaire,
Digues-li que no l’estimo: té un defecte, un gran defecte, el pitjor que pot tenir una noia mig condreta: diu que diu la veritat. Jo no puc pas suportar-ho. El Canvi, Miquel Bauçà
El passat dilluns Paul Krugman, al New York Times, publicava l’article “The pain in Spain” on assenyalant les similituds entre la bombolla a l’estat de Florida i l’espanyola, explicava els motius que provocaran que la sortida de la crisi no serà la mateixa. Apunta l’economista que per Espanya la recepta tradicional seria la devaluació de
El missatge del bus agnòstic diria quelcom així com: “No és possible determinar l’existència de Déu, ni la seva inexistència. Així que deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida“. I és que els ateus sempre m’han semblat massa creients. Per creure en l’ateisme, és a dir, per creure que Déu no existeix, et cal,
Francament divertit l’article d’Almundena Grandes “Experimento“. Tothom es pot equivocar al fer una divisió, és disculpable, i en aquest cas la trampa era fàcil. El que no és comprensible és que no hi hagués ningú al diari que advertís l’error. Fa por pensar que si algun dia algun lector d’aquest diari arribés a president dels
Molta gent s’ha sorprès de l’exagerat augment dels preus dels serveis públics, molt per sobre de l’IPC. Una bona explicació la podem trobar a l’apunt “DESDEFLACIONANT” de Marc Vidal. Apujar els preus de certs serveis bàsics pot ser una bona manera d’inflar artificialment l’IPC i evitar la deflació. La baixada dels preus podria tenir unes
Una anècdota de Dalí explicada per Josep Pla. Una bona explicació del perquè de la pèrdua de prestigi de la bufetada com a mètode educatiu. Per molt que ens vulguin fer creure, això no té res a veure amb el mètode Rosa Sensat, sinó que les raons són unes altres, molt més psicològiques. Particularment, jo