La trappola

La trappola che non acciuffa niente

26 d'abril de 2009
0 comentaris

País petit

Fa uns dies, de compres per uns coneguts magatzems, ensopego amb unes estanteries d’uns formatges que semblen anglesos. La presentació m’agrada i em semblen molt econòmics, però acabo pensant que amb els formatges que tenim aquí, no seria gaire bona idea invertir en alimentació saxona -que diuen que tenen una cuina tan dolenta-. Tot i així n’agafo un, i em dirigeixo a la secció de formatges nacionals i estatals per acabar d’omplir la cistella. Llavors començo a fer comparacions de preus. El formatge britànic escollit -de l’Illa de Man, per ser més precisos-, té un preu inferior, tot i que estic comparant pesos diferents. Així que començo a fer regles de tres, i em trobo la sorpresa de què la majoria de formatges del país, no és que siguin més cars, és que dupliquen, i fins i tot tripliquen el preu del formatge manx. També cal dir que la imatge de l’envoltori és molt més agradable, i ecològicament impecable. Tot el que té és un finet paper plastificat, que un cop rebregat sembla inapreciable, en comparació amb els formatges espanyols, que van carregats d’un plàstic lleig i gruixut que és un generador exponencial de deixalla inútil. Amb tot cal dir que un cop tastat m’ha semblat excel·lent, i mirant la composició química -en castellà, perquè ho obliga la legislació espanyola no-nacionalista- he vist que era ben simple, en comparació amb els formatges d’aquí que semblen carregats d’un llista infinita de productes químics de noms ben estranys.

El secret del preu? probablement perquè és una cooperativa que ho està fent molt bé (Isle of Man Creamery), però no hem d’oblidar que l’Illa de Man és un d’aquells països que acusem de ser un paradís fiscal. I ens fan creure que el problema són ells. Els estats-nació han de mantenir una administració tan gegantina com inoperant, i aviat ens trobarem que amb la globalització, aquesta mena de micro-estats tenen molt millors condicions per produïr més barat i adaptar-se amb facilitat als cicles econòmics. Aviat ens podrem trobar que quan aconsegueixin re-convertir les seves economies, ens comencin a créixer un bon grapat de Hong-Kongs al bell mig d’Europa. Llavors haurem de començar a deixar de parlar de paradisos fiscals, i ens haurem de fixar més aviat en els malsons fiscals dels estats-nació. En el futur els estats que funcionaran realment bé, seran els de mida mitjana i petita, o els d’un federalisme real. A casa nostra però, encara seguim obsessionats amb la grandesa del despotisme il·lustrat, i no acabem d’entendre que això és una rèmora del passat i quan abans ens ho traiem de sobre, millor. El món canvia molt despresa, i nosaltres seguim encara obsessionats amb una idea del segle XVIII.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!