De pedra m’he quedat quan he llegit, L’Hidroavió de la Xesca s’envola lluny, i cara Ics.
Amb la mort dels escriptors sempre he tingut un sensació ben estranya, al marge de la sensació de pèrdua, el traspàs em fa recordar tot el que he deixat de llegir per manca de temps. I llavors sembla que hi tinguis una cita pendent -que a la vida real mai s’ha produït- per tenir-hi una apassionant conversa.
Així que llegiu i llegiu, i fins demà Xesca:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!