Les paraules. El nacionalisme espanyol, no content amb vèncer mitjançant la força, vol ara també guanyar la batalla de les idees i les paraules. Aprofitant el desconcert independentista posterior als fets de la tardor passada, la campanya difamatòria està arribant a límits de baixesa moral inèdits. Racisme. Ni el catalanisme, ni el nacionalisme català, ni,
El nou MHP ha emplaçat al govern espanyol a posar dia, lloc i hora per asseure’s a parlar i -s’entén- trobar una solució pactada al conflicte català. L’espanyolisme dur segueix apostant per la victòria trentanovista i ni tan sols es planteja l’opció del diàleg i l’unionisme pretesament conciliador s’ha afanyat a recordar-nos que pactar és
Durant tres anys i mig un servidor va seure al saló de plens de l’Ajuntament de Manresa al costat d’un regidor de Plataforma per Catalunya de record inesborrable. D’aquella relació no en va sortir una amistat, certament, però sí, una certa simpatia crec que mútua. I és que, malgrat el to i el contingut infumables
Euskadi Ta Askatasuna, ETA, és un fenomen molt del segle XX que beu de tres grans corrents de lluita guerrillera: l’antifeixista dels anys 40 a l’Europa ocupada, l’anticolonialista de les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’anticapitalista post maig del 68. ETA neix per enfrontar-se a la dictadura del General Franco, un règim
Segur que alguna vegada heu passat per davant d’una casa abandonada i us heu preguntat: com és que està així? Si ben arreglada seria xulíssima… D’edificis deteriorats i en desús n’hi ha per tot arreu i són, a grans trets, de dues menes, els que han quedat obsolets i ja només esperen la seva eliminació
Diu que la democràcia representativa és el menys dolent dels sistemes. En tot cas, està molt lluny de ser perfecte. Permeteu-me que -i pensant ja en les eleccions municipals de l’any que ve- n’exposi un parell de contradiccions. La primera és la paradoxa d’Hamelin. El què convé abans que hagi fet marxar les rates (prometre-li
Abans de parlar d’una solució dialogada al conflicte catalano-espanyol cal recordar que 18 vegades el Govern o el Parlament català ha proposat al Govern i a les corts espanyoles la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en els termes i dates que les dues parts s’acordessin i que 18 vegades el Govern i les corts espanyoles han
Podem discutir si l’actual majoria social i política ens dona la força suficient per fer efectiva la República, ara bé, en el què segur que tots els republicans estarem d’acord és que, si en lloc de 70 diputats i diputades n’hi haguessin 90, tindríem encara més legitimitat i més possibilitats d’èxit. Cap partidari de la
Recordo una manifestació contra la Constitució espanyola l’any 1988, no érem més de 50. I recordo perfectament la cara d’espant que va fer un company de la facultat que passava casualment per allà i m’hi va veure. Cara de no entendre res. De no entendre com algú “normal” podia estar en contra de la santa
La primera república, la de Pau Clarís, va durar poc, una setmana, fins que, davant les dificultats per aturar els exèrcits de Felip IV, els mateixos braços generals que l’havien proclamat van decidir donar el títol de Compte de Barcelona a Lluís XIV de França. La segona va durar gairebé dos anys i es va
Tenim motius de sobres per malfiar-nos de les potències europees. Ens han deixat tirats tres vegades, com a mínim, al llarg de la nostra història moderna. La primera vegada a l’Illa dels Faisans, on fou signat el tractat dels Pirineus l’any 1659, la segona a Utrech, l’any 1713 i la tercera en dues etapes, a
Després de les hòsties rebudes el conjunt de l’independentisme comparteix una necessitat: refer estructures i lideratges. Més bé o més malament, la CUP i l’ANC ja ho han fet i això els permet portar, una mica, la iniciativa. D’altres, en canvi, més tocats per la repressió, tenen moltes dificultats per renovar-se. Especialment urgent és concloure
Es parla sovint del sostre de vidre que pateixen les dones i que, de forma no explícita, els impedeix enfilar-se en la jerarquia professional o social. Així, per exemple, hi ha menys jutgesses que jutges i la desproporció augmenta a mesura que ascendim en la piràmide del poder judicial. El mateix passa en el món
Sabem que l’1 (i el 3) d’octubre fou una gran victòria de l’independentisme i que el què va passar després, una derrota. Una derrota potser inevitable, perquè la república comptava (i compta) amb la legitimitat democràtica però no té a favor, encara, la maleïda correlació de forces, que inclou el poder coercitiu de l’Estat i
El tupé-visera d’en Trump, les pintes dels diputats dels Verds alemanys el primera cop que van entrar al Bundestag, els vestits a mida d’Angel Pestaña, els jerseis de l’Evo Morales, la boina del Che Guevara, el drap amb què es vestia en Gandhi, l’eterna barba d’en Nana, la gomina del PP, els jerseis de coll