S’acaba de publicar l’avantprojecte de llei dels pressupostos, i allà es veu allò que els representants del govern no van dir als sindicalistes de la funció pública, en la pantomima de “negociació” que pretenien vendre a l’opinió general. Entre altres aspectes, una altra hora de classe més a l’ensenyament primari i secundari (i uns 3000
Som uns quants més que els islandesos, però és un exemple de referència. Com diu Vicenç Navarro, la cultura de la por només serveix els interessos dels poderosos, i qualsevol solució a l’enorme problema creat pel capital financer passa pel fet que els ciutadans recuperin la seva sobirania. La derrota del capital financer pel poble
Aquesta era la pregunta que es formulaven els quatre participants a la taula rodona, dimarts al vespre, a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona – Drassanes.Moderada per Claudia Cucchiarato, periodista corresponsal de l’Unità, autora d’un llibre i de diverses cròniques sobre la munió de joves llicenciats italians que han emigrat a l’estranger, compartien taula Piergiorgio Sandri,
No hi ha manera de tirar endavant. El 2015 en tornarem a parlar; potser ja serà massa tard. Vegeu-ne la crònica que en fa Il Manifesto: Finisce il vertice di Durban. Unica novità, il fallimento Onu
L’estat espanyol han de demanar diners al 6,5% a la banca privada europea, que els obté del BCE a l’1,25%. Un negoci rodó! Continuo llegint l’article de Vicenç Navarro publicat avui avui a Público: El BCE té prohibit comprar deute públic i es nega a posar més diner en circulació. No actua com un autèntic
Un altre article magnífic de Il Manifesto sobre la nostra crisi, que és de tots, del sistema mundial.Entre moltes de possibles, en destaco una frase: “L’única via per consolidar la democràcia econòmica és la reconversió ecològica del consum i de la producció” La dittatura dei mercati e i cittadini disarmati
Com molta altra gent, angoixat per la crisi que patim, he llegit força articles i textos d’economia darrerament. No sé si m’han fet prou profit, però alguna explicació ha de tenir aquest galimaties. Em faig la meva hipòtesi personal: La classe capitalista cada vegada obté menys beneficis en proporció als capitals invertits (no pas en
El professor Navarro insisteix en aquesta idea: la seva crisi i la nostra són paral.leles. I ho són també les polítiques que les han causades i els seus beneficiaris: els de sempre, que hi guanyen dues vegades.¿Qué pasa en Italia? Semejanzas con España
Un altre article interessant a Il Manifesto sobre la necessitat d’aturar l’espiral del deute amb una decidida intervenció dels poders públics; la responsabilitat del frau fiscal, moltes vegades perpetrat pels mateixos que es beneficien dels interessos del deute; la necessitat de mantenir uns bons serveis i pensions públiques, pilar de la democràcia; i la conveniència
En la interessant col.lecció Asaco d’Icària editorial, apareix aquest llibret, obra de diversos especialistes que tenen una visió no neoliberal de l’economia. Incrementar la pressió fiscal als més rics, que el Banc Central europeu adopti una política més intervencionista, comprant deute dels estats per evitar operacions especulatives dels agents privats, i una forta inversió en
Cada cop més observadors parlen de la culminació d’un període de trenta anys en què els treballadors han anat perdent drets i participació en les rendes, després del pacte a què s’arribà en acabar la segona guerra mundial.Tenim un nou Metternich entre nosaltres, la senyora Merkel, i la Santa Aliança, ben temible i destructiva, entre
Sembla que l’Europa de dues velocitats podria implantar-se aviat i de mala manera, segons Il Manifesto. Atenció a les reaccions dels bancs nord-americans:Patti e piani segreti tra i potenti del mondo
Com quedarà la informació pública en aquest país? Algun grup informatiu privat que tant va destralejar l’anterior govern d’esquerres pot començar a cobrar-se els favors prestats. Hi ha alguna forma d’aturar-los? I si mirem cap a Europa, a on ens porta la Merkel que no sigui al desastre? Com és que Europa s’ha convertit en aquest
Així ho escriu el mateix director, en una crida dramàtica a subscriure bons d’ajut per evitar la desaparició d’aquest diari d’aquí pocs mesos: Il prezzo della libertàI avui mateix en continuen parlant i ho expliquen amb més detall:AbbonateviEl pluralisme informatiu, en aquests temps d’hegemonia absoluta del neoliberalisme, està greument amenaçat.
No fos cas que perdéssim algun vot pel camí, el pla ocult comença a treure el nas.Si de debò el resultat electoral fos un aval a les retallades, i no pas l’intent de formar un mur de contenció davant la majoria absoluta del PP, aquesta nova tongada s’hauria anunciat abans i no pas després de