El crac de l’Estat social
Reflexions del sociòleg italià Franco Ferrarotti a Il Manifesto que també són aplicables a casa nostra: Il crac dello Stato sociale
Reflexions del sociòleg italià Franco Ferrarotti a Il Manifesto que també són aplicables a casa nostra: Il crac dello Stato sociale
Crec que seria convenient que els informadors professionals amb responsabilitats públiques, com és ara la direcció de programes informatius o de cadenes periodístiques públiques, no fessin propaganda a favor de cap opció política.D’aquesta manera mantindrien una credibilitat que costa molt de guanyar i que és massa fàcil de perdre.
L’abstenció sempre beneficia les dretes. Ho recorda el professor Vicenç Navarro en un article aparegut a Público:No a la abstención
En el bloc de la Bel Zaballa ja s’anunciava aquesta entrevista, realitzada per ella mateixa a Somvilafranca.cat. Val la pena perquè s’han de buscar amb lupa punts de vista divergents dels dominants: “El poder econòmic fa servir la crisi per dominar la població”
Els de Il Manifesto no perden el sentit de l’humor:I tecnici della Goldman Sachs
Interessant article de Rossana Rossanda a Il Manifesto sobre la crisi d’Europa i la falsa solució del govern de la tecnocràcia: L’Europa nata male e come cambiarla adesso
Segons la darrera enquesta del CEO, la majoria de catalans estem a favor de les retallades (!) perquè, si no, ens amenacen amb pujades d’impostos. Permeteu-me que mostri el meu escepticisme sobre aquest estudi demoscòpic. Tots sabem que les enquestes solen sortir a gust de qui les encarrega i que el CEO està massa lligat al
Per boca de la vicepresidenta i del portaveu, ara sabem que els malèfics propòsits del conseller d’economia no seran acomplerts (de moment). No sé si atribuir-ho a la música de Bach, però. S’acosten eleccions i Mas ja ens ha dit que no és el moment de passar-li comptes (!).No és la primera vegada que detectem
“No votéis al PP, porque les dará el concierto económico a los catalanes”.Aquest és el sentit del missatge catalanòfob de Chaves, expresident de la Junta d’Andalusia i vicepresident de política “territorial” del govern espanyol.Col.legues del PSC, hi teniu res a dir? Quants gripaus més us haureu d’empassar abans de partir peres amb tota aquesta colla?M’agradaria
PP-PSOE, PSOE-PP (tanto monta monta tanto Isabel como Fernando) s’han posat d’acord a corre-cuita, amb nocturnitat i traïdoria, per fer allò que semblava impossible: reformar la constitució!Fixeu-vos que l’acord no és pas per harmonitzar la nostra política fiscal i posar-la a nivell europeu, no és pas per establir quin màxim, o quin mínim, han de
L’inefable Bono ens ha dit que és molt fàcil. Aprofitem que li lleven, momentàniament, el cinturó de castedat a la Immaculada i Puríssima Constitució i fem-li les modificacions pertinents perquè esdevingui un text plenament democràtic. (segueix)Per exemple, traiem allò de l’exèrcit com a garant de la sagrada unitat de la pàtria (común e indivisible de
La decisió de la vicepresidenta Ortega d’igualar les víctimes dels dos bàndols en el seu projecte de reforma del memorial apunta, almenys en el que es dedueix de les seves paraules, a difuminar el caràcter preservador de la memòria democràtica i a convertir-lo en una espècie de mausoleu indiferenciat. És ben significatiu, d’altra banda, que
Sembla que el conseller Mena ha pres el relleu en el període vacacional al conseller Puig, pel que fa a declaracions i iniciatives provocadores i prepotents. Se’n recorden de les referències de l’expresident Pujol “als que no poden seguir”? Ara només li n´he sentit una d’aquest estil a l’alcalde Trias. Què hi farem!
No és pas més que una impressió personal, però en aquest petit i bell poblet andalús on passo uns dies i vinc des de fa una pila d’anys, he observat un parell de banderes espanyoles ben formoses, exhibides orgullosament a la via pública, i cap d’anadalusa.Una d’elles oneja dalt d’un màstil vertical de ben bé
Mal país, aquest, en què un conseller d’Interior gosa qualificar de mentider tot un Síndic de Greuges …. Ai, que patirem …