Poca cosa podem fer, contra l’imperialisme xinés (no suficientment antidemocràtic, o català, com per organitzar-li un bon boicot econòmic o olímpic, des d’Espanya)… Que les gents del Tibet sigueu lliures! Per vosaltres, des de Catalunya, una de les millors cançons de Bob Marley, interpretada pel seu fill Ziggy i pels Chieftains, Redemption Song. Visca el
L’independentisme català necessita, des del meu punt de vista, una embranzida, un salt endavant que només serà possible si les CUP obtenen representació a les properes eleccions nacionals… Consti, però, que no defenso, ni espero, cap més daltabaix a ERC, sinó que considero necessari que una altra manera d’entendre l’independentisme irrompi al dia a dia
Confesso que escric aquesta entrada amb una elevada dosi d’autocontrol, que no diré tot el que voldria dir, que em reservo bona part de les meves opinions respecte la reacció d’en Carod i d’en Puigcercós, però no puc deixar de comentar un parell de qüestions… En primer lloc, trobo lamentable l’espectacle que ens estan oferint
Tal i com estan les coses, crec que val la pena argumentar, ni que sigui breument, el sentit del meu vot. Votaré ERC per diverses raons, que enumero tot seguit: 1. Quan era president de la secció local d’ERC a Vilafranca del Penedès vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar en Joan Ridao a un sopar preelectoral amb
El fòrum de debat sobre la Unió Europea ens situa en segon lloc, després de l’anglés. Un cop més, el nostre poble demostra dinamisme i compromís. Participar en aquest fòrum és una molt bona oportunitat per opinar sobre el model d’Europa que volem i, al mateix temps, per demostrar que Catalunya és un país europeu per convicció.
Demà, dimecres, 28 de novembre, a les 19:00, té lloc la presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, a la que, gustosament, pertanyo. Tindrà lloc a la seu nacional d’Òmnium Cultural, al carrer Diputació, 276, principal, a Barcelona. És una gran oportunitat per conèixer-nos, per posar en comú les nostres idees, el nostre entusiasme creixent.
La resposta conservadora no s?ha fet esperar. L?obedient Duran promet fidelitat a Espanya. Corren mals temps per al catalanisme ingenu, en el sentit més utòpic de la paraula, d?Artur Mas. L?endemà mateix de la declaració (d?algunes) intencions del líder de l?oposició, el seu soci ha deixat ben clar que la sagrada unitat d?Espanya no serà
Un cop més, les interpretacions d?una mateixa notícia difereixen significativament a Espanya i a Catalunya. La distància que ens separa es va engrandint exponencialment. Aquest dimecres, a la ?tertúlia? dels migdies de Cuatro, Artur Mas ha patit en pròpia carn els tòpics espanyols sobre el ?bon català? i sobre el que ells consideren ?seny? i
Aquest diumenge, 18 de novembre, a les 21:30, TV3 emet un reportatge sobre el procés iniciat contra l?assassí del cantant xilè. Un cop més, la memòria històrica i la reparació dels crims d?estat ens recorden que l?estat espanyol està a anys llum de la democràcia xilena. A la xarxa podem trobar força informació sobre l?actuació
Espanya, des de fa molt de temps, guanya grans quantitats de diners amb el comerç de la mort, amb la fabricació de tot tipus d?armament. Ara fa alguns anys, hi va haver una campanya contra l?ús de les mines antipersona (com si existissin les mines ?pro-persona?) i semblava com si els nostres veïns (de fet, nosaltres inclosos)
Ara és el torn de José Manuel Lara. Tampoc no entén el silenci d?Espanya sobre les declaracions del President i es tem (i jo me n?alegro) que la situació arribarà a ser irreversible. I la notícia surt a ?La Vanguardia?, fet destacable. Els espanyolistes catalans comencen a suar, veuen com els seus els ignoren i els tracten
Ahir, des de CNN+, atribuïen a les Joventuts d?Esquerra Republicana de Catalunya la crema de fotos dels borbons a Girona. En primer lloc, que quedi clar, recolzo el dret a expressar-se dels ciutadans que varen cremar les fotos borbòniques i rebutjo l?actuació desproporcionada del poder judicial en tot aquest assumpte. Dit això, m?ha sobtat veure
Després del nyap de la Constitució europea, que ha quedat en un tractat purament antidemocràtic, cal que tinguem present què passarà l?endemà de la proclamació de l?Estat Català. Resulta interessant de constatar com el debat sobiranista és a l?ordre del dia, com ho demostra aquesta notícia de l?Avui. Un cop aconseguida la nostra independència, com
El rei d?Espanya fa callar Chávez, el president espanyol defensa un individu difícilment justificable, el PP aplaudeix la sortida de to del Cap de l?Estat. Tot plegat em provoca vergonya aliena. Hom hauria pogut pensar que, després de les declaracions del president Montilla, Espanya faria autocrítica, que se n?adonaria, per fi, de la situació d?abandó
Espanya no escolta, com de costum, les demandes catalanes. Tampoc no escolta el clam de la societat basca, ni analitza la situació belga, ni fa autocrítica. Ells han escollit, ara li toca a Catalunya. Malgrat el que pretenen transmetre alguns mitjans, Montilla no ha rectificat les seves paraules. La desafecció de Catalunya envers Espanya creix