Espanya no escolta, com de costum, les demandes catalanes. Tampoc no escolta el clam de la societat basca, ni analitza la situació belga, ni fa autocrítica. Ells han escollit, ara li toca a Catalunya.
Malgrat el que pretenen transmetre alguns mitjans, Montilla no ha rectificat les seves paraules. La desafecció de Catalunya envers Espanya creix i creixerà, si ens atenem a les declaracions de la ?ministra? Àlvarez o a la reacció de la premsa espanyolíssima. Tot va molt bé… fins que va malament, fins que peta.
Fins i tot han aconseguit que Ibarretxe se sumi a les reflexions del President, però no en fan cas, riuen, dormen tranquils, i fan grans declaracions. Ni tan sols la crisi que s?està agreujant a Bèlgica no sembla amoïnar-los, no va amb ells, la Constitució els protegeix.
Montilla va reclamar algun gest, alguna demostració que, realment, volen que Catalunya se senti estimada, volguda, a Espanya, que en formi part voluntàriament. Però aquest gest no arriba, ans al contrari, ja que des d?Extremadura critiquen les paraules del President (quina novetat!) i des del PSOE segueixen convençuts que res no es mou ni es mourà, mai.
La societat catalana, però, comença a estar esgotada. Fins i tot se senten veus, solemnes i clares, des de Foment del Treball, tradicionalment silenciós, que exigeixen un tracte just sense rebre resposta.
Fins ara, els únics que protestàven éren "quatre independentistes eixelebrats i desorganitzats, gairebé marginals", però ara el clam comença a ser eixordador.
Ha quedat demostrat, doncs, un cop més però de manera molt més contundent, que Espanya no ens considera res més que una colònia, un tros de terra per extorsionar, per fer experiments d?alta velocitat (entre esvoranc i esvoranc, això si), que ens menysprea. La catalanofòbia i l?antisemitisme no semblen tant diferents.
El proper 1 de desembre, doncs, tenim l?oportunitat d?expressar-nos, de protestar, però és a les urnes on els podem fer més mal.
Els temps estan canviant, i ho fan ràpidament, tant que els agafarà per sorpresa.
Això ja no hi ha qui ho aturi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!