Si alguna cosa he aprés en la meva curta, però intensa, activitat política, és que les declaracions no es fan mai sense cap motiu, per molt absurdes que puguin semblar. En aquest sentit, les declaracions del president Montilla se m?apareixen extraordinàriament rellevants i reveladores. Així, les paraules del President en el seu viatge a l?estranger, referint-se
Del regne d?Espanya ens arriben, sovint, notícies recurrents sobre la gravetat del bilingüisme (greu pel castellà, s?entén). Els arguments són vells, sovintejats tot al llarg del franquisme, i el socialisme espanyol s?hi mou amb tota familiaritat. El darrer exemple, un més, el trobem al pamfletari ?El País?, que insisteix en l?arbitrarietat d?exigir el coneixement dels
Vilafranca Republicana ha fet arribar a tots els grups municipals de Vilafranca del Penedès una proposta de moció en la que es demana, entre d?altres qüestions, la celebració d?un referèndum sobre la possible proclamació de la República, retornant, així, a la legalitat anterior al franquisme. Encetem, d?aquesta manera, una nova etapa de participació directa en
He quedat en evidència, i me?n alegro, de tot cor. Si al post titulat ?Recuperem la dignitat!? vaticinava l?aprovació dels pressupostos dels espanyols amb la inacció dels polítics catalans, de tots, avui he tingut una bona sorpresa: gairebé enfonsem els plans del Mentider. I resulta que, avui, ERC ha votat al costat de CiU, i
Acció Cultural del País Valencià ha endegat una campanya per tal de poder fer front a la taxa espanyolista de Francesc-ací/Francisco-allí Camps. Des del meu punt de vista, és clar que TV3 aporta aire fresc al, encara per a alguns, País Valencià, però el que em mou i em farà col·laborar, a ulls clucs, amb
La denúncia sistemàtica dels intents barroers de manipulació a què ens tenen acostumats determinats mitjans ha de ser, al meu entendre, general i contundent. El darrer, però no l?últim, cas el podem trobar a ?El Periódico? en referència a una enquesta sobre referèndums i d?altres insensateses. La notícia, en si, és ben sucosa. La primera
La Comissió de la Dignitat, en el seu darrer intent per fer complir la llei, ha organitzat un concert per exposar, clarament i definitiva, la vergonyosa situació de l?arxiu de la Generalitat republicana, espoliat pels feixistes espanyols. Lamentablement, cap partit polític català actuarà èticament, n?estic convençut. La prova la tindrem, si em permeteu l?exercici de política-ficció,
Si només quaranta persones, mitjançant algunes combustions, han aconseguit que el rei dels espanyols surti a defensar-se, imagineu quina resposta obtindrem si organitzem, d?una vegada per totes, el republicanisme del nostre país? Una bona ocasió la tenim, per exemple, el proper 15 d?octubre, quan recordarem la figura de Lluís Companys, republicà per definició. Seixanta-set anys
Aquest vespre, a Vilafranca del Penedès, hem pogut assistir a la primera taula rodona participada pels i per les caps de llista a les Eleccions Municipals del proper 27 de maig i organitzada per l’Associació de Veïns del barri de La Girada. La presència dels xenòfobs de la Plataforma per Catalunya i dels paranoics de
Ahir, dimarts, 24 d?abril de 2007, vam presentar una nova associació, Vilafranca Republicana, que pretén promoure el debat al voltant dels eterns valors republicans: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Disposem, com a eina de difusió de les nostres activitats i opinions, d?una plana web. Creiem que cal anar més enllà de la recuperació de la
Avui, 14 d?abril de 2007, fa 76 anys de la proclamació de la República Catalana. Actualment, això de la memòria històrica està molt de moda (sobretot en els cercles intel·lectualment més propers al bàndol demòcrata, el perdedor). Malgrat tot, però, cada cop sóc més contrari a refugiar-me en el passat per justificar el present. Ara
Ahir, TV3 no va estar a l?alçada del catalanisme democràtic (legítimament representat al Parlament de Catalunya), ho vam poder constatar amb el penós espectacle amb què ens varen obsequiar, allò que molts pensàvem que era un debat esdevingué, de fet, un intent barroer d?aprofitar la ?relliscada? d?ERC per no parlar del dret de l?autodeterminació dels
Doncs es veu que, a hores d?ara, el que més els preocupa a alguns empresaris catalans (si més no és això el que vol destacar l?imparcial diari ?El Periódico? en aquest article) és que a Madrid tothom s?està partint el cul amb la calçotada d?en Vendrell i amb la subsegüent posada en escena de la divisió
He decidit donar un cop de ma als partits polítics sobiranistes catalans, no cal que facin cap referèndum il·legal, ni que quedin malament amb els espanyols. Jo, lliurement, expresso la meva postura referent al dret de Catalunya d?autodeterminar-se: Voto Sí. De moment, poden comptar amb un vot favorable. De vostès depèn, ho aprofitaran?
No hem d?exterioritzar cap mena de divisió, costi el que costi. L?únic objectiu és la unitat, plegats ho aconseguirem!