Holotúria

Filtrant tot el què ens passa pel davant...

11 de novembre de 2007
0 comentaris

Jo, definitivament, no sóc espanyol (II)

El rei d?Espanya fa callar Chávez, el president espanyol defensa un individu difícilment justificable, el PP aplaudeix la sortida de to del Cap de l?Estat. Tot plegat em provoca vergonya aliena.

Hom hauria pogut pensar que, després de les declaracions del president Montilla, Espanya faria autocrítica, que se n?adonaria, per fi, de la situació d?abandó en la que es troba el nostre país, que el model federalista seria possible, però la realitat és tossuda.

En aquest sentit, l?article d?opinió de Vicent Sanchís titulat Nosaltres, els desafectes resulta prou revelador de la situació política catalana i de la incapacitat evident de reacció d?Espanya.

D?altra banda, el fet que algú que ni tan sols ha estat escollit democràticament pretengui fer callar a un cap d?estat (ni que sigui un cap d?estat de dubtosa tradició democràtica) d?un país sobirà, amb males maneres (vegeu la notícia) i que, a més, aquesta reacció infantil s?interpreti com una bona defensa de la nació (dels no nacionalistes) espanyola, fa sentir vergonya aliena. Si aquest és el seu concepte d?Espanya, millor que no el comparteixin amb les colònies, que se?l quedin i en gaudeixin.

Si a algú li quedava algun dubte sobre la nostra condició de territori de segona, potser la notícia de l?alliberament dels tres membres de la tripulació de Girjet li farà pensar. O és que resulta molt normal que l?avió que els traslladava des del Txad aterri a Madrid, quan, dels tres tripulants, dos són catalans i un menorquí?

Jo no sóc espanyol perquè no he votat la Constitució (ni la votaré, si d?ells depèn), jo no sóc espanyol perquè no he votat el rei (ni el votaré, si d?ells depèn), jo no sóc espanyol perquè encara no sé si l?estafatut és constitucional o no (no ho serà, si d?ells depèn), jo no sóc espanyol perquè Espanya no compleix la llei i no retorna, immediatament, els papers espoliats que es mantenen segrestats a l?arxiu de Salamanca (ni els retornarà, si d?ells depèn).

Pel que fa al federalisme, com molt bé comenta en Xavier Mir, es tracta d?un miratge, d?un anhel únicament català; es tracta d?un carreró sense sortida, d?una via morta.

En fi, jo, definitivament i per molts motius, no sóc espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!