De tant en tant ens trobem amb sorpreses que contribueixen a enriquir-nos. Un bon exemple és l’excel·lent presentació d’en Joan Carreras que du per títol “La Finestra“. Com que parla per si mateixa, us convido a visitar l’enllaç i a prendre nota. Com més serem, més riurem! Dedicat, especialment, a Endavant!
Com ja he escrit en algun apunt, la sola idea de visualitzar els Països Catalans atemoria de tal manera als espanyols que la Sagrada Constitució en prohibeix la més mínima referència o semblança. Hi va haver un temps en què semblava natural lluitar pel retorn d’aquesta antiga realitat nacional i territorial, però ara ens és
Deixant de banda que la roda de premsa de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència responia a una evident necessitat de personalisme i que coincideixo, plenament, amb l’editorial d’avui de Vicent Partal (Ens criden), no puc evitar una sensació d’orgull nacional en imaginar-me, ni que sigui per un instant, la força d’aquesta crida, la
La manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
No em referiré, ara, a la minsa voluntat de reparació dels crims del franquisme (que no de la Guerra Civil) que ha mostrat el mediocre govern del president Rodríguez sinó a la vergonyosa actuació d’Espanya durant la presidència de torn de la Unió Europea. Per posar, només, un exemple, el PSOE, no pas el PP,
Resulta trist de constatar que el PSC se sent incòmode defensant el nostre dret a decidir i que no és capaç d’acceptar que som una nació. Encara pitjor és, des del meu punt de vista, la total submissió als postulats de la ministra Chacón per part del president Montilla. Que un partit que s’autoconsidera progressista
Sí, ho reconec, ja n’estic tip de tantes propostes irreals, de tantes voltes per evitar d’acceptar la realitat, d’aventures perilloses que generen frustració i d’idees absurdes que s’allunyen d’allò que realment vol la gent. S’ha d’acabar, no podem seguir enganyant al poble amb falses promeses i amb la visió d’una realitat que tan sols existeix
Finalment, tal i com vaticinava en Xavier Mir, la sentència del TC sobre l’estafatut de Mas i Montilla ha estat decisiva. Ara tenim una excel·lent oportunitat per a fer pinya des de tots els sectors de l’independentisme, sense excuses ni divisions estúpides. Independentment del què ens diguin els partits polítics, hem de fer, de la
Si ahir planava l’ombra d’il·legalització sobre EA, avui resulta que PSC i PSOE estudien recòrrer la llei de consultes de Catalunya. Això, a més, amb el suport incondicional de CiU, com ho demostra l’abstenció davant la reforma laboral del president espanyol. No ho entenc… Com pot ser que el president Montilla afirmi que el poble
La crisi, un tema que sí que importa (no com la independència), servirà d’excusa per intentar tancar TVC, com deixen entreveure els sospitosos articles del pamflet del seu País que analitzen l’elevat cost d’aquest luxe superflu. I és que fa temps que els espanyols estan pensant com poden tancar-nos la boca d’una vegada per totes
Una de les coses que millor fem, a Catalunya, és malbaratar les nostres energies en disputes inútils, fratricides, que afavoreixen els interessos dels enemics del nostre país. L’exemple més evident el tenim, un cop més, en la pesada, previsible i eterna lluita entre Esquerra i CiU. El darrer episodi ha derivat en un nou confrontament,
Deixant de banda que, des del meu punt de vista, la constitució de la comissió parlamentària sobre el cas Millet ha estat una acció desafortunada pel què fa a oportunitat, objectius i transparència (deixar de banda el cas Pretòria és, com a mínim, sospitós), cada cop està més clar que els espanyols volen fer llenya
Un cop més, el nostre president adverteix dels perills de la desafecció que generaria una retallada important de l’Estatut. El més preocupant, però, és que ho ha dit a la cara d’en Carod-Rovira i que s’ha referit a Esquerra en tant que perillosa independentista. Cal fer res? Desesperant, sincerament. El senyor Montilla és president gràcies
Sincerament, quan creia que no em sorprendrien més, va i el president Montilla es reuneix amb el PSOE per preparar la compareixença al Senat. A hores d’ara, els espanyols es deuen estar fotent un fart de riure a costa nostra! No per sabut deixa de ser decebedor constatar que el president de Catalunya prepara la