Holotúria

Un cop més, les interpretacions d?una mateixa notícia difereixen significativament a Espanya i a Catalunya. La distància que ens separa es va engrandint exponencialment.

Aquest dimecres, a la ?tertúlia? dels migdies de Cuatro, Artur Mas ha patit en pròpia carn els tòpics espanyols sobre el ?bon català? i sobre el que ells consideren ?seny? i que nosaltres anomenem submissió.

Enmig d?opinadors espanyolíssims, Artur Mas ha hagut de sentir-se dir de tot, des de radical fins que està essent víctima de ?deliris sobiranistes?. Un cop més, els espanyols han utilitzat el fantasma dels Balcans per atacar el dret a l?autodeterminació de Catalunya.

S?ha de reconèixer que el líder de l?oposició ha esta summament hàbil, ja que ha deixat en evidència a aquella colla de nacionalistes espanyols intransigents, que ni tan sols havien llegit el seu discurs.

Malgrat tot, valia la pena de veure la cara atònita d?Artur Mas davant de tanta barbaritat i menyspreu.

Qui hagi vist aquest programa haurà descartat, immediatament i definitiva, qualsevol possibilitat d?entesa entre Catalunya i Espanya.

Això ens porta, necessàriament, a considerar inútil qualsevol plantejament catalanista que no busqui la independència. Qualsevol altre objectiu (ja sigui federalisme o estat de les autonomies respectuós) ens portarà, irremissiblement, a allargar l?agonia, a retardar allò inevitable.

Però encara n’hi ha més!

Avui, al Parlament dels espanyols, l?ecosocialista Joan Herrera ha hagut d?aguantar les insolències i la fatxenderia de la ?ministra? Àlvarez.

Aquesta, ha demanat que Herrera parlés com ella, és a dir, que no digués ?partida ni doblada? sinó ?partia ni doblá?, en clara al·lusió a la intervenció d?en Carod-Rovira al ?Tengo una pregunta para usted?.

Un cop més, ha utilitzat la rancúnia contra Catalunya per escapar a les seves responsabilitats.

No parlem, ja, de l?enéssima negativa a publicar les balances fiscals, ni de l?incompliment de la llei pel que fa al retorn dels papers espoliats, ni del tancament de TV3 al País Valencià, ni dels acudits d?en ZP, ni de l?amenaça del PP d?incrementar l?ensenyament en castellà als territoris desafectes.

Catalanisme sense independentisme equival, doncs, a submissió.

Diguem no!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!