Holotúria

La resposta conservadora no s?ha fet esperar. L?obedient Duran promet fidelitat a Espanya.

Corren mals temps per al catalanisme ingenu, en el sentit més utòpic de la paraula, d?Artur Mas.

L?endemà mateix de la declaració (d?algunes) intencions del líder de l?oposició, el seu soci ha deixat ben clar que la sagrada unitat d?Espanya no serà posada en perill per Convergència i Unió (vegeu la notícia).

Cal pragmatisme, diu, i preocupar-se per d’allò que, de debò, interessa als ciutadans. Una vella cançó, patètica però perillosa per a la nostra salut com a poble. L?esperit de Cambó es renova, doncs.

D?altra banda, molt hàbilment, situa a Artur Mas en una posició aparentment sobiranista, formalment radical, fins i tot. L?un complementa l?altre, un cop més. Així, el català sofert i pràctic, espanyol per convicció, matisa les paraules esbojarrades (malgrat que calculades) del català patriota i romàntic, nacionalista per obligació.

El resultat, com no podia ser d?una altra manera, és el desallotjament de la Casa Comuna del catalanisme abans de ser inaugurada.

Unió Democràtica, sembla ser, no comparteix els deliris d?Artur Mas.

La partida d?escacs comença.

Molts esperem que el següent moviment de Mas sigui la separació definitiva d?Unió, autèntica rèmora del passat i exemple trist de la condició més obscura del catalanisme obedient.

Convergència Democràtica de Catalunya té l?oportunitat d?iniciar el seu propi camí, però no ho farà. Seguirem així durant molt de temps, si fem cas de les enquestes del CIS.

Mal dia per a la utopia, mal dia per a la il.lusió, bones notícies pels espanyols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!