Holotúria
Filtrant tot el què ens passa pel davant...
L’independentisme català necessita, des del meu punt de vista, una embranzida, un salt endavant que només serà possible si les CUP obtenen representació a les properes eleccions nacionals…
Consti, però, que no defenso, ni espero, cap més daltabaix a ERC, sinó que considero necessari que una altra manera d’entendre l’independentisme irrompi al dia a dia de la política catalana, amb una força que, a hores d’ara, tan sols podem sospitar.
Aquest serà, però, un primer pas, ja que tan sols aconseguirem la independència si estem units, si renunciem a la lluïta fratricida a la que sembla que ens hem lliurat tots plegats.
Rebutjo, a més, aquesta rivalitat artificial que alguns dirigents d’ERC (sobretot a nivell municipal, que és on més propera és la competència) mostren envers les CUP. A Vilafranca del Penedès, sense anar més lluny, la distància entre ERC i la CUP és insalvable, fet que contribueïx a afeblir la força de l’independentisme a l’Ajuntament.
De models de societat, de propostes polítiques i de presidències de la Generalitat en parlarem quan siguem independents. Qualsevol debat previ esdevé, tal i com jo ho percevo, inoportú.
Cal, però, seduïr una bona part de la ciutadania del nostre país, cal apropar-se als sectors sobiranistes de CiU i del PSC, a IC-V, cal que tots plegats ens n’adonem que, tard o d’hora, haurem de concòrrer plegats a unes eleccions, ja que aquesta, i només aquesta, serà la manera d’estalviar-nos hipotètics referèndums que, sabem del cert, no arribaran mai.
Per tot plegat, espero que les CUP segueixin creixent, enfortint l’independentisme. Espero, impacient, que les CUP es plantin al Parlament de Catalunya (primer!, que a la resta dels Països Catalans el ritme és diferent).
Per la llibertat, per la utopia, per la República catalana!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les CUP (o l’organització que les vertebri a nivell nacional) al Parlament!
Però no ha de ser, ni serà, un bolet que surt després de les pluges. Hi ha d’haver un treball de base i de proximitat, una manera diferent de fer política que no pas els partits tradicionals, als quals la nova ERC s’hi ha afegit. Accedir a les institucions no és un objectiu, és adquirir l’ús d’una eina que ens ha de permetre acostar-nos a la independència del nostre país i a la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Per seduir la gent no n’hi ha prou amb un missatge de sobirania, i de llarg. Això ha d’anar acompanyat d’altres coses. Per exemple, de propostes econòmiques realistes, factibles, i adequades al món d’ara.
Pensar el contrari no només és ingenu: és menysprear la gent. Ja va dir aquell que no és la política, sino l’economia.
I en aquest camp, ara per ara, sobretot a les CUP però també a ERC la confusió és lamentable. Es barregen antiglobalització, socialisme, crítiques a l’economia de mercat o al capitalisme.
Dubto que amb això es pugui anar massa lluny, quan és ben evident que si Catalunya ha de ser indpendent ho ha d’ésser en direcció als països avançats, entre els quals hi ha els anglos en primer lloc. Això implica entreprenedoria i economia de mercat.
Tanmateix hi ha qui s’entesta en anar en direcció contrària, cap a models propis de països (quina paradoxa!) hispanoamericans, amb economies intervingudes i fraseologia tronada.
Fins que això no es resolgui no hi haurà horitzó per a l’independentisme. Espero que ERC ho faci, tenen un Congrés d’aquí quatre dies. En el cas de la CUP, si no m’enganyo per la gent que conec, ho veig gairebé impossible i per tant també ho és el seu creixement més enllà d’un 2 o 3%.
Tindria més profit establir-se com un corrent dins de la pròpia ERC, que puga apartar a Esquerra de l’actual línea d’autonomia administrativa espanyola.