Holotúria

Espanya, des de fa molt de temps, guanya grans quantitats de diners amb el comerç de la mort, amb la fabricació de tot tipus d?armament.

Ara fa alguns anys, hi va haver una campanya contra l?ús de les mines antipersona (com si existissin les mines ?pro-persona?) i semblava com si els nostres veïns (de fet, nosaltres inclosos) acceptessin la brutalitat que significa guanyar diners amb el patiment humà.

Avui en dia, sembla que tot s?ha arreglat, que ningú no fabrica armes al regne, que les fàbriques d?armes han deixat d?existir. Però ara va i ens trobem amb la ?sorpresa? que els espanyols encara han d?aprovar lleis que regulin el tràfic d?armes, que no s?ha acabat la barbàrie del negoci de la guerra.

No em sento capaç d?expressar la repugnància que em provoquen les empreses que son capaces de fabricar armament, sigui quin sigui i serveixi pel que serveixi.

Però ningú no diu res, tot segueix igual i, fins i tot, empreses tacades de sang com Indra tenen el valor de vendre a la ciutadania que realitzen tasques de cooperació internacional i de gestió de crisis, quan el seu negoci no és altre que la fabricació d?eines per a provocar la mort d?altres éssers humans, això si, amb eficàcia.

Per si tot això no fos suficient, els mitjans de comunicació, tots, inclosos els catalans, s?entossudeixen a ?oblidar? que l?assassí del jove madrileny antifeixista, mort mentre es dirigia a una manifestació contra l’expressió màxima de la xenofòbia legal i tolerada, era un militar professional. Com que ja és a la presó, no cal insistir, no fos cas que aquell exèrcit tant modern i humanitari patís alguna crítica.

No a la guerra!, no a la violència!

Volem viure en pau!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!