Deixant de banda que, des del meu punt de vista, la constitució de la comissió parlamentària sobre el cas Millet ha estat una acció desafortunada pel què fa a oportunitat, objectius i transparència (deixar de banda el cas Pretòria és, com a mínim, sospitós), cada cop està més clar que els espanyols volen fer llenya de CiU costi el què costi, malgrat que la sociovergència ha evitat la caiguda definitiva del nefast govern de fireta del seu Regne.
La darrera mostra del periodisme activista que practica el “diari” El País ens mostra com n’arriben a ser de curts, aquests nacionalistes.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/frustrado/acoso/Montilla/elpepiespcat/20100528elpcat_4/Tes
Observeu, en primer lloc, que són incapaços de fer constar “Catalunya” a la direcció de la notícia, car apareix “cataluna”. No els deu agradar, la i grega…
La “notícia”, descaradament parcial i subjectiva, se centra en destacar el paper exemplar del president Montilla i en fer-nos veure que el PSC evita, sistemàticament, la corrupció.
Això no obstant, no poden evitar de referir-se al greu fet que a la llibreta de delictes de Prenafeta (quin cervell!) hi apareix una referència a una cita amb Artur Mas!
Caram! Què sospitós! Que Artur Mas es reuneixi amb un convergent històric fa tuf a corrupció!
Anem per mal camí, ja no n’hi ha prou amb eliminar l’Estatut, ara cal contaminar la política catalana costi el què costi… amb la complicitat dels tristos partits catalans, com sempre.
O és que volen (volem) que CiU guanyi de carrer?
Lamentable, aquesta unitat, aquesta clarividència catalana, aquesta obsessió en destapar, de la manera més maldestra, les vergonyes que tothom coneix sense cap més objectiu que afavorir una situació inestable que no aportarà cap mena de solució al problema en qüestió i que tan sols contribueix a perpetuar el problema polític que nosaltres mateixos hem creat.
Ja no importa la llei electoral, ni la participació ciutadana, ni la barbaritat nuclear, ni el constitucional, ni la llei de ports (gràcies Carme-Laura, per denunciar-ho), ni el retrocés autonomista ni la creixent tendència sobiranista, no, ara toca tirar-se els plats (bruts) pel cap.
Molt bé! Així en Laporta i Reagrupament (si es decideixen) podran obtenir un bon recolzament i competir amb l’únic partit que creix, sense aturador, eleccions rere eleccions… el vot en blanc!
Ho tenim magre, companyes i companys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!