No em referiré, ara, a la minsa voluntat de reparació dels crims del franquisme (que no de la Guerra Civil) que ha mostrat el mediocre govern del president Rodríguez sinó a la vergonyosa actuació d’Espanya durant la presidència de torn de la Unió Europea.
Per posar, només, un exemple, el PSOE, no pas el PP, ha vedat la participació del departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya a les primeres Conferències Europees de Joventut i ha calgut esperar al torn de la presidència belga per a poder ésser-hi presents.
Aquest és el veritable esperit conciliador, plural, tolerant i progressista del PSOE i, per tant, del PSC.
Hom no pot evitar de preguntar-se per què el PSC ha tolerat, per activa i per passiva, aquest boicot de dubtosa legalitat, ja que les polítiques de joventut són exclusives del govern de la Generalitat.
I ara resulta que ens hem de preocupar per no sé quina mala imatge de Catalunya a Espanya?
Algú, a hores d’ara, ens pot parlar seriosament de negociar qualsevol cosa amb Espanya quan, independentment de la sentència (gràcies) del TC, ni tan sols es respecten les competències que ja estan sobradament reconegudes i acceptades com a legals?
És evident, d’altra banda, que Esquerra ha aguantat molts i molt gruixuts menyspreus del PSOE sense que, aparentment, n’hàgim obtingut cap benefici com a poble, fet que pagarà, com tot sembla indicar, a les properes eleccions.
Però, malgrat tot, qui ha demostrat de manera fefaent una actitud constant de deslleialtat ha estat el PSC i el seu partit pare, el PSOE (enteneu pare a la manera antiga).
Ni tan sols no han estat capaços, els socialistes espanyols, de treballar en favor de la presència del català a la unió europea, malgrat haver-ho promès fins a l’extenuació durant la campanya sobre el referèndum per la Constitució europea.
Els fets, incontrovertibles, són que votar en clau socialista equival a votar contra els interessos de Catalunya, de la nostra cultura. O és que també és raonable que les inversions del ministeri de Cultura espanyol a Catalunya siguin les més baixes de tot l’Estat?
Algú recorda que la Sagrada Constitució es refereix, explícitament, a l’article 3.3 (La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és
un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció) a la necessitat de treballar per enfortir el patrimoni lingüístic de la nació espanyola?
En fi, no podem demanar coherència a un partit, el PSC, que acorda un determinat encapçalament per a la manifestació d’aquest 10J i, quan li esmena la plana el PSOE-Chacón, a l’hora de la veritat ens surt amb aquesta rebequeria de la senyera (recolzada amb ben poca fortuna, lamentablement, pel mateix Carod-Rovira, en “Rovireche”, maltractat ara i adés pel socialisme espanyol sense cap mena de contemplació).
Com a mínim, tothom sap perfectament de quin peu calça el PP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!