La crisi, un tema que sí que importa (no com la independència), servirà d’excusa per intentar tancar TVC, com deixen entreveure els sospitosos articles del pamflet del seu País que analitzen l’elevat cost d’aquest luxe superflu.
I és que fa temps que els espanyols estan pensant com poden tancar-nos la boca d’una vegada per totes i, naturalment, TVC molesta, molesta molt.
Només faltava que ens atrevíssim a emetre un reportatge sobre la via independentista, què ens hem cregut!
El futur, certament, s’ennegreix de manera exponencial, sobretot pels federalistes convençuts i pels autonomistes de bona fe (catalans, naturalment) que encara malden per convèncer-nos que Espanya ens estima tal i com som.
Obliden, però, que ja no n’hi ha prou amb renunciar a la llengua, a la cultura, a la nació o a l’amor propi.
Obliden que ens volen totalment i absolutament captius, que ens volen obedients i immòbils.
Obliden que la democràcia fa temps que els resulta incòmoda.
Obliden que hem arribat al final del trajecte, que després d’això ja no hi ha més Espanya, que ens enfonsarem amb ells si no ens en desempalleguem.
I, malgrat tot, l’eterna cançó del “ara no toca” triomfarà a les properes eleccions, car CiU ha decidit esperar a que siguin legions les persones que volen un país lliure i pròsper, desacomplexat i no espoliat a perpetuïtat.
El PSC, per la seva banda, segueix, obstinat, defensant el seu president (no, en Montilla no, en Rodríguez).
De la IP, morta abans de començar, en parlaré en un altre moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O Catalunya tanca Espanya o Espanya ens tancara a nosaltres.