Com ja he escrit en algun apunt, la sola idea de visualitzar els Països Catalans atemoria de tal manera als espanyols que la Sagrada Constitució en prohibeix la més mínima referència o semblança.
Hi va haver un temps en què semblava natural lluitar pel retorn d’aquesta antiga realitat nacional i territorial, però ara ens és més perjudicial que no pas favorable.
I que ningú no em malinterpreti, no hi estic pas en contra, jo. Però el que sí que em sorprén és constatar com algú com Endavant condicioniala llibertat de Catalunya a la llibertat de la resta dels Països Catalans que, dit sigui de passada, semblen estar d’alló més bé jugant el paper de simple regió perifèrica de la grandiosa Espanya.
Catalunya ha d’iniciar el seu propi procés de separació, ja, immediatament, no podem esperar a que els nostres compatriotes percebin el greuje i l’espoli a què estan sotmesos.
És per això que no comparteixo, ni de bon tros, les tesis d’Endavant al respecte, car fan el joc a l’estat espanyol.
En fi, pas a pas!
Cal que aneu desfilant i l’ultim que apague el llum. És dur però és operatiu.