Resulta trist de constatar que el PSC se sent incòmode defensant el nostre dret a decidir i que no és capaç d’acceptar que som una nació. Encara pitjor és, des del meu punt de vista, la total submissió als postulats de la ministra Chacón per part del president Montilla.
Que un partit que s’autoconsidera progressista i (en cercles reduïts) catalanista afirmi que “Nosaltres decidim. Som una nació” és un lema excloent posa en evidència que el discurset de la negociació, de l’encaix amb Espanya, del respecte a les altres nacions espanyoles, del federalisme, de la tolerància i de l’Espanya que escolta no és res més que un element estètic.
El PSC no ha estat capaç ni de forçar al PSOE a enretirar la simbologia franquista que exposava al Parlament Europeu i que han denunciat els nostres eurodiputats.
Aquest, i no pas el PSOE que ens volen vendre, és el partit del president Rodríguez. Un partit que ha actuat de manera deslleial amb el català a Europa (un dels principals arguments socialistes per a votar a favor de la constitució europea) i amb Catalunya des del primer dia.
Val la pena recordar que els principals obstacles plantejats a la presència del català a Europa han estat plantejats pel PSOE, no pel PP, i que no han complert cap ni una de les promeses que van expressar durant la campanya de la constitució europea.
Aquests són els fets del PSC, regalar-nos amb bones paraules i intencions i, a l’hora de la veritat, fer tot el contrari.
Aquest dissabte, manifestem-nos per la independència, units, i deixem que facin el ridícul de manera estrepitosa.
I després de la manifestació no s’hi val a quedar-se a casa i no votar, votem independència, siguem coherents!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!