Començant pel nom, no consultat (cal que tornem a ser Esquerra Republicana de Catalunya) hi ha diversos aspectes d’ERC que cal repensar de cap de nou. El paper de la militància en la davallada electoral creixent d’ERC és una peça clau i ben poc comentada i cal tenir-ho ben present. Resulta evident que la tendència
Ara que ja no hi ha excuses per a post-posar el debat al si d’Esquerra, opinaré, ja que molt em temo que certes temptacions segueixen ben vives al meu partit. A finals de novembre de 2010 ja em vaig pronunciar (amb les conseqüències previsibles) a favor d’impulsar una renovació radical d’Esquerra que apartés de la
Després de 16 dies de manifestacions, de morts, de reivindicació de la democràcia, Egipte segueix immers en una de les mostres més impressionants que he pogut veure, des de la caiguda del mur de Berlin, de la força de la voluntat popular. Malgrat tot, però, a casa nostra semblem aliens a aquest fenomen (tret de
Demà, 18 de desembre, tindrà lloc el Consell Nacional d’Esquerra que ha de decidir la resposta pràctica al nefast resultat electoral. Des de la militància, tinc esperança… Espero que, demà, triomfin les idees, que iniciem un nou camí amb intel·ligència i fermesa, sense estirabots, sense picabaralles i sense malaptesa. Tinc l’esperança que els consellers i
El proper diumenge, 28 de novembre, sabrem amb quina força governarà Artur Mas a Catalunya i, de retruc, podrem valorar l’abast del #votaindependencia. Però, mentre no arriba el gran dia (que esperem que no quedi en una gran decepció), val la pena llegir, com a mínim, dos grans apunts. El primer, per visual i épic,
Atenent a les madures i serenes paraules de Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, segons les quals en Joan Puigcercós és un imbècil, jo, com en Joan, sóc imbècil. Jo, com en Joan, rebutjo l’espoli fiscal a què es sotmet el meu poble amb l’excusa de la solidaritat hispànica. Jo, com en Joan, rebutjo la càrrega
Està molt bé que CiU desitgi una Catalunya millor, com diuen al seu eslògan. Ara, és evident que la totalitat de partits que es presenten a les eleccions del proper 28N també ho vol, això. CiU vol una Catalunya amb més peatges, menys problemàtica (ells diuen més respectada) i menys social. El PSC vol una
Resulta difícil parlar del galdós paper de la diplomàcia espanyola en l’assumpte del Sàhara sense tenir en compte que, fins fa ben poc temps, es tractava d’una autonomia espanyola (com nosaltres, tristament). Espanya, amiga (com el PSC) del govern marroquí, compta amb la complicitat escandalosa de Duran i Lleida i, per extensió, de CiU. El
Malgrat el creixent nerviosisme de totes les forces polítiques catalanes que es presenten a les properes eleccions, em centraré en l’increïble ventall de possibilitats que ofereixen aquests comicis. Val la pena destacar que, per primer cop, podem triar entre tres partits explícitament independentistes. Aquesta oferta electoral és, contràriament al que defensa (tristament) Esquerra, si atenem
Ara que, escapçat i ridiculitzat l’estatut, els uniformistes espanyols tenen via lliure per fer i desfer tot allò que hem creat des de la sobrevalorada transició ens podem anar preparant per una escalada de despropòsits al voltant de la llengua, la nostra (per si algú en tenia algun dubte). El més senzill és culpar-los a
Si em permeteu que manllevi part del títol convergent, empraré aquesta expressió per a referir-me a la necessitat que percebem alguns (en forma del #votaindependencia, per exemple) de visualitzar la unitat estratègica per a assolir la independència. No cal un esforç extraordinari ni la renúncia a cap projecte independentista propi i diferenciat de la resta,
Quan ens unim, sorprenem. Unim-nos per la independència definitiva!
Avui hem creat, a partir de les piulades de la gent del #votaindependencia, un recull diari dels enllaços i opinions publicats al respecte. Sense més, us enllaço la primera edició per si li voleu donar una ullada. Salut! The #votaindependencia Daily
Això és el que voldrien des de CiU fins al PSC, passant pel PP, que l’independentisme creixent, decebut, no votés. D’aquesta manera, el terrible percentatge del 52% d’abstenció que preveuen les enquestes redundarà en una victòria encara més còmoda de CiU i evitarà una catàstrofe major al PSC. Amb la iniciativa #votaindependencia el que volem
Seguint l’excel·lent idea d’en Xavier Mir (llegiu el seu post), no puc deixar d’intentar incidir, ni que sigui mínimament, en el percentatge d’abstenció que es preveu el proper 28 de novembre. Cal una campanya intensa via Twitter (amb el hashtag que dóna títol a aquest escrit), Facebook, correu electrònic i blocs. I és que, més