Holotúria

Ara que ja no hi ha excuses per a post-posar el debat al si d’Esquerra, opinaré, ja que molt em temo que certes temptacions segueixen ben vives al meu partit.

A finals de novembre de 2010 ja em vaig pronunciar (amb les conseqüències previsibles) a favor d’impulsar una renovació radical d’Esquerra que apartés de la primera línia a les cares visibles del segon Govern d’Entesa ja que, al meu entendre, eren responsables de la patacada electoral.

De del meu punt de vista, a més, no n’hi ha prou amb això i cal fer una aposta decidida per facilitar la irrupció de cares noves (cosa que exclou a qualsevol que hagi ocupat un càrrec a la Generalitat durant els dos governs d’entesa, als càrrecs comarcals dels darrers 4 anys, als regidors i regidores dels darrers 4 anys i als diputats i diputades dels darrers 8 anys).

Això implica, naturalment, una renovació de cap a peus que no inclogui noms coneguts, cap, ja que ara és l’hora de re-fundar el partit.

Les bones persones del meu entorn que, amb bona fe i amb la dosi republicana del lliri a la mà, estaven disposades a oblidar la malaptesa ja s’han allunyat d’Esquerra i, a hores d’ara, tan sols conec tres tipus de militants:

1. Els culturetes i altra fauna de la colla pessigolla
2. Les noves incorporacions
3. Els qui hem anat avisant sense éxit dels errors comesos i que ja n’estem tips de tanta comèdia

Per tot plegat, i per si no ha quedat prou clar, descarto (i hi votaré en contra), entre d’altres, a:

Josep-Lluís Carod-Rovira
Joan Puigcercós
Oriol Junqueras
Josep Huguet
Jordi Portabella
Anna Simó
Carme Capdevila
Joan Ridao
Xavier Vendrell

I és que ara toca renovar-se o morir…

Apa, per finalitzar una salutació que ja ningú no utilitza (tret de mi, pel què sembla):

Salut i República!!!