Atenent a les madures i serenes paraules de Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, segons les quals en Joan Puigcercós és un imbècil, jo, com en Joan, sóc imbècil.
Jo, com en Joan, rebutjo l’espoli fiscal a què es sotmet el meu poble amb l’excusa de la solidaritat hispànica.
Jo, com en Joan, rebutjo la càrrega econòmica que pateix Catalunya i que serveix, entre d’altres, per a finançar els territoris amb més percentatge de funcionariat respecte del total de la població.
En aquest sentit, val a dir que sóc del tot imbècil. Ara bé…
Ens surten amb això del seny, de la prudència i de la maduresa, com sempre.
I, com sempre, exigeixen (exigeixen!) que es retracti, que demani disculpes, que això no es diu (es pot pensar, però no es pot dir, es veu).
Ara, silenci als mitjans escrits, silenci còmplice que evita defensar al malèvol Puigcercós.
El mateix va passar amb les amenaces de mort contra Carod, amb la campanya catalanofòbica del fals boicot al cava, amb la cançó Neofatxes globals d’en Lluís Llach…
I així fins a l’infinit.
Aquesta és la Catalunya millor de CiU?
Aquest és el canvi real del PSC?
Perfecte.
Així les coses, sóc i seré imbècil, i ho declaro alt i clar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!