Holotúria

Resulta difícil parlar del galdós paper de la diplomàcia espanyola en l’assumpte del Sàhara sense tenir en compte que, fins fa ben poc temps, es tractava d’una autonomia espanyola (com nosaltres, tristament).

Espanya, amiga (com el PSC) del govern marroquí, compta amb la complicitat escandalosa de Duran i Lleida i, per extensió, de CiU.

El proper govern de Catalunya, si fem cas de les enquestes, assistirà impassible a la repressió sistemàtica d’un poble que, com nosaltres, ha basat les seves reivindicacions en la lluita democràtica i que ha rebutjat, des del principi, la lluita armada.

En aquest cas, no hi ha matisos, o defensem el dret a decidir del poble sahrauí o no el defensem, ras i curt.

Algú, a hores d’ara, encara creu que ens podem quedar al marge d’aquesta vergonya? Algú, tret de CiU, creu que el dret a decidir dels sahrauís no té cabuda dins el dret internacional?

Jo no penso votar a cap partit, a cap, que no defensi sense embuts la celebració d’un referèndum al Sàhara (tampoc votaré a cap partit que utilitzi el conflicte per fer-se fotos).

La situació actual dels sahrauís és inacceptable, com ho és el silenci cómplice del govern espanyol (sigui del PP o del PSOE).

El PSC, naturalment, no opina, no existeix.

Quedar-se a casa el proper 28N, per tant, suposa donar suport al genocidi marroquí, suposa silenciar el patiment d’un poble molt semblant al nostre.

No votar, per tant, implica una gran dosi d’immaduresa i d’insolidaritat.

No votar equival, a hores d’ara, a donar l’esquena a la llibertat d’un poble que, fins fa ben poc, formava part d’una autonomia espanyola.

Que cadascú carregui amb el pes de la seva consciència.