Holotúria

Ara que, escapçat i ridiculitzat l’estatut, els uniformistes espanyols tenen via lliure per fer i desfer tot allò que hem creat des de la sobrevalorada transició ens podem anar preparant per una escalada de despropòsits al voltant de la llengua, la nostra (per si algú en tenia algun dubte).

El més senzill és culpar-los a ells, als persistents carpetovetònics, de tot el què ens passa, però la realitat és que només depèn de nosaltres, de blindar d’una vegada per totes la salut del català.

Em sembla del tot evident que dins l’Espanya actual ben poc hi tenim a fer, de res no serviran 25 anys més de “pedagogia” (allò que molts entenem, més aviat, com acotar el cap), de res no servirà una major representació del partit dels “bons catalans” (enteneu per bons servils, calladets).

Només ens queda la independència, si de debó volem evitar que se’ns conegui com la Comunidad Catalana.

Ara bé, el proper 28 de novembre podem deixar-ho tot en mans d’autonomistes, catalanistes, federalistes o dependentistes o, per contra, votar en clau independentista, sobiranista, lliure.

Votar amb dignitat, en definitiva.

Que ningú no esperi res d’una elevada abstenció, car sentenciarà, clar i català, la fi del model de què ens hem anat dotant, amb penes i treballs, fins ara.

Així les coses, cal que el poble immadur de Catalunya s’alçi del sofà i voti, de manera inequívoca, per la independència.

Qualsevol altra opció tan sols generarà frustració (ep! n’anem aprenent de CiU i PSC, oi?).

Salut i força!