Els britànics són a punt de pronunciar-se sobre la continuïtat del seu país a la UE. La campanya ha estat intensa i disputada i, quan escric aquest comentari, els pronòstics apunten a un empat que es decantarà, en un sentit o l’altre, per la mínima.
Un fet significatiu és que els partidaris de la continuïtat han aparcat les explicacions sobre els beneficis de pertànyer al club europeu i han optat per un discurs apocalíptic: trencar amb Brusel.les enfonsarà el comerç exterior, esquerdarà les relacions amb els Estats Units, allunyarà el capital financer, obligarà a apujar impostos, disminuirà la inversió en R+D, espantarà el talent, afeblirà la seguretat, provocarà atur, tancarà les fronteres… David Cameron ha arribat a posar en dubte la pervivència de la pau a Europa si el Regne Unit abandona la UE.[1]
És una campanya molt semblant en la seva concepció a la practicada, en referèndums precedents, pels contraris al rebuig grec del rescat comunitari o a la independència d’Escòcia. Les elits econòmiques, els tecnòcrates de la Comissió Europea i els dirigents polítics amants de l’ortodòxia s’oposen amb contundència a aquests desafiaments. Salvant les distàncies, els arguments són comparables als que vam sentir a Catalunya abans del 9-N per part d’aquells que ens negaven el dret a votar perquè ens podíem abocar a l’abisme si ho fèiem.
És irrellevant el tema de les consultes: hi ha una reacció contundent dels instal·lats en l’estatuquo demanant, exigint, que el poble faci bondat i no posi en entredit aquest estatuquo que tant els beneficia. Per això, l’adverteixen de les plagues que li cauran al damunt si gosa desafiar-lo. És un discurs per a infondre por a l’electorat que, en realitat, reflecteix la por que tenen ells a perdre la seva posició privilegiada.
[1] Glaze, Ben & Bloom, Dan (2016) ‘Brexit’ could trigger World War Three, warns David Cameron. Daily Mirror, 9 de maig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!