No fa pas gaire, un equip de psicòlegs d’universitats nord-americanes ens revelava els resultats d’una recerca sobre la visió que tenen els adults dels Estats Units dels aliments modificats genèticament. Vet aquí les principals conclusions [1]:
La seva seguretat no deriva de tenir coneixements certs sinó d’estar convençuts que els tenen. Això també els fa més insensibles a buscar o rebre informació: no els cal, perquè ells ja en saben prou!
El cas no és anecdòtic. Correspon a l’anomenat efecte Dunning-Kruger, perquè foren David Dunning i Justin Kruger els que, fa vint anys, van mostrar com hi ha gent que, tot i tenir una baixa preparació en una determinada matèria, mostra un biaix cognitiu de superioritat il·lusòria [2]: creu saber-ne més del que realment sap i es pronuncia sobre la base d’aquesta presumpta capacitat superior respecte de les opinions alienes.
Un dels autors d’aquesta primigènia investigació ho explicava amb una certa duresa i abundant fatalisme en un llibre posterior [3]: Si ets incompetent, no pots saber que ho ets. Les habilitats que necessites per a produir una resposta correcta són exactament les mateixes que necessites per a reconèixer què és una resposta correcta.
Aquest fenomen ens duu al nucli de la principal contradicció democràtica: tothom té dret a participar en les decisions col·lectives però no tothom té la preparació adequada per a comprendre els matisos de les qüestions que es posen a votació. Això no afecta tant l’elecció de parlamentaris que et representin com els processos de democràcia directa on has de decantar-te tu mateix sobre temes sovint complexos. També intervé, el fenomen, en situacions més habituals, com la conformació de l’opinió pública davant un tema polèmic.
Hi ha hagut tanta gent aquests últims dies que pontificava, amb total seguretat, sobre el conflicte entre taxis i VTCs o sobre el rescat d’un nen caigut tràgicament a un pou… que queden pocs dubtes que l’efecte Dunning-Kruger és ben viu a la nostra societat.
Què fer davant aquesta situació?
L’opció de retallar drets participatius o opinatius queda fora de tota consideració, per mínima que sigui. En conseqüència, cal buscar altres vies, com ara:
No puc deixar de reconèixer, finalment, que el parany d’aquest efecte és tan suculent que jo mateix hi he caigut ara mateix en presumir que tinc prou coneixements per a donar solució a un problema tan intricat… quod erat demonstrandum!
[1] Fernbach, Philip M.; Light, Nicholas; Scott, Sydney E.; Inbar, Yoel & Rozin, Paul (2019) Extreme opponents of genetically modified foods know the least but think they know the most. Nature Human Behaviour, 14 de gener.
[2] Kruger, Justin & Dunning, David (1999) Unskilled and unaware of it: how difficulties in recognizing one’s own incompetence lead to inflated self-assessments. Journal of Personality and Social Psychology, 77(6):1121-1134.
[3] Dunning, David (2005) Self-insight: roadblocks and detours on the path to knowing thyself. Psychology Press, Nova York. 244 pàg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!