En el debat de la investidura de Pedro Sánchez, el candidat replica a la portaveu de Junts per Catalunya que, quan surtin del laberint de falsedats, mentides i victimització molt probablment podrem començar a parlar amb un mateix llenguatge. Implícitament, indica que aquesta és la premissa per a poder-se entendre. [1]
Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca, diu en una recent trobada amb empresaris del Baix Llobregat: Hem de fer que el sector públic i el sector privat parlin el mateix idioma. [2]
És evident que, en tots casos, parlen metafòricament. Tanmateix, fins i tot, aquest enfocament em sorprèn pel seu substrat babèlic: la diversitat de llenguatges és un càstig diví!
De quina manera es pot parlar un llenguatge comú (no abandono l’enfocament metafòric)?
Cap d’aquestes solucions és bona: la primera crea asimetria, la segona significa alienació i la tercera encarrila cap a la mediocritat. I, sempre, un llenguatge únic és l’antesala d’un pensament únic.
Quina és l’alternativa? Que cadascú respecti i faci l’esforç d’entendre el llenguatge de l’altre.
No cal que l’administració pública i el sector privat parlin el mateix llenguatge. No cal que ho facin empreses i universitats. Ni independentistes i unionistes. Ni religiosos i laïcistes. Ni emprenedors i inversors. Ni ecologistes i productivistes.
No cal. Ni convé. L’única possibilitat de solucions constructives i amb aspiracions de durabilitat és que l’espai comú no es construeixi sobre un empobridor llenguatge únic sinó sobre la capacitat, l’habilitat i la voluntat de respectar i mirar de comprendre el llenguatge de l’altre. La suma en comptes de la resta.
Entendre-ho i aplicar-ho ens permetria sortir de molts atzucacs.
[1] Aranda, Germán (2019) JxCat culpa Sánchez d’augmentar la “repressió”. El Punt Avui, 24 de juliol.
[2] Martínez, Samuel (2019) Navarro: “Hem de fer que el sector públic i el privat parlin el mateix idioma”. Via Empresa, 24 de juliol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!