En l’escriptura d’aquest microconte no s’ha maltractat cap animal
3 de desembre de 2015
0 comentaris
En aquell país van prohibir el circ amb animals i, per la mateixa raó, també van prohibir el teatre.
En aquell país van prohibir el circ amb animals i, per la mateixa raó, també van prohibir el teatre.
Va trobar l’amor de la seva vida, però el va trobar quan tots dos anaven al parvulari, i després la vida se li va fer una mica massa llarga.
Ningú va poder apagar l’incendi del negoci perquè no hi quedava cap treballador: tots havien sortit a participar en un simulacre d’incendi.
Per fer-se l’homenet amb una noia, el noi passa el semàfor en vermell. Rellisca i acaba sota d’un cotxe. L’única persona que l’auxilia és l’única que abans l’ha increpat per ruc.
Va a un sopar de companys d’escola que fa vint anys que no es veuen. Tots estan com aleshores! I s’angoixa pensant que ell també està igual.
Dubta si quedar-se a viure a la petita ciutat on va néixer, o anar-se’n a la gran capital. Acaba triant la que té els gimnasos més equipats.
L’apunyalen a un caixer automàtic i mentre mor intenta entendre les raons de l’atracador, i les seves quan s’ha negat a donar-li els diners.
Els nens llestos es colen a l’ascensor privat per estalviar-se l’escala pública per on pugen els rucs i acaben al pati d’una presó d’adults.
El microconte s’arruga: troba que és massa ínfim per recollir una història. Per això us quedareu sense saber què passa des d’…
Quan mor, comprova que el cel no existeix, i que d’infern, només n’hi ha per als que hi creuen.
Per a ell, la vida és un examen continu. Com a l’escola. No per aprendre res, sinó per saber les preguntes que sortiran i, sobretot, copiar.
Tenia una vida lineal, pacífica. S’avorria molt i la va començar a torçar i torturar fins a deformar-la. Ara és més artística però incòmoda.
Un envejós amb ànima mortal troba que el nu immortal d’ella és massa lliure i la força a canviar d’art i gènere, assassinant-la.
Tarda d’agost. A la vora del passeig d’un poble turístic, ple de gent, un ionqui es punxa. Però ningú el veu perquè no hi cap, a la postal.
La mare renya el fill perquè no estudia. Emprenyada, es moca amb dos dits, sense mocador, i deixa el llegat líquid a la vorera.