La gran poma
En el judici, Paris va triar la deessa Hera i, per tant, ser poderós. Troia va ocupar Grècia, Ulisses va fugir i va fundar els Estats Units.
En el judici, Paris va triar la deessa Hera i, per tant, ser poderós. Troia va ocupar Grècia, Ulisses va fugir i va fundar els Estats Units.
Amb ràbia, va llançar el llibre per la finestra. L’argument d’aquella novel·la era molt més que increïble: es tractava d’un divorci amistós!
En lloc de fer la manifestació, van posar-se a jugar un partit de futbol, fent servir la porta de les institucions públiques com a porteria
En aquella casa havia nascut un geni, però des de petit li van cridar: “tu calla!”
Un germà es menja primer el que li agrada més del plat i l’altre s’ho deixa per al final. A un dels dos les coses no li aniran bé a la vida.
Amb passió, li xiuxiueja a la seva parella: “no he estimat mai ningú tal com t’estimo a tu!”, i és cert: no ha estimat mai ningú.
El noi crida “Beethoven és una merda” i s’apaga el seu mp3, la ràdio del bus i totes les emissores del món: el noi acaba de matar la música.
Roba una bossa de mà d’una botiga i la deixa a la porta d’entrar. I és que es dedica a robar dins de les bosses i, esclar, aquella és buida.
Arriba a la gran gran ciutat, i descobreix que tots els cosmopolites que va coneixent en grup tenen un pare o avi nascut en un poblet petit.
Aconsegueix retrobar el restaurant on dinava cada dia fa vint anys, i encara hi ha sobre la taula el pastís que no es va menjar. Petrificat.
A la memòria de Rosa Casas Llauradó, tarragonina Quan es mor aquella lectora, l’autor, incrèdul, té una epifania: la immortalitat sí que existeix, però és en la literatura, i la fotografia.
Li arriba un correu electrònic nou mesos tard! Es queixa al servidor i li expliquen que aquell dia el funcionari havia sortit a fer el cafè.
El dramaturg popular vol escriure una obra sobre un tema popular. Escull el futbol i fracassa: no aconsegueix arribar al seu públic popular.
El client del bar mira a la tele una pel•lícula del 1962, i pensa com ha canviat la ciutat. Fins que veu a fora un home que recull burilles.
Ingressa a la tercera edat el dia que, caminant pel carrer, dues mares joves l’atropellen amb cotxets de criatura, agressivament i repetida.