Vetllador de marbre
8 de març de 2016
0 comentaris
Assegut al cafè, pensa que tota la història d’Europa es condensa als seus cafès. Mentre, milers de mosquetes que volen li tapen les ulleres.
Assegut al cafè, pensa que tota la història d’Europa es condensa als seus cafès. Mentre, milers de mosquetes que volen li tapen les ulleres.
Doble final: El mag fa el seu truc d’escapisme i surt de la presó. / El mag fa el seu truc d’escapisme, i no aconsegueix sortir de la presó.
Demana al geni de la llàntia ser un VIP, i ell el converteix en un refugiat sirià. No és demagogia, pensa el geni, és que jo sóc de Damasc!!
La Mort fa un gest en veure’l, no d’amenaça sinó de sorpresa: el troba a Damasc quan sap que al cap de poc l’ha d’anar a recollir a Europa.
Potser no ha entès bé l’amic psicòleg, però si ha dit que els nens es fan caca a sobre com a símbol d’una pèrdua, ara per fi comprèn el món!
No és una persona complicada, sinó la suma de moltes simplicitats.
És un gran amant de la novel•la històrica, mai perd l’ocasió de clavar una punyalada per l’esquena.
No té inspiració i, a l’últim minut, les muses li envien en persona un tipus amb pistola i botes de serp, que sempre t’arregla una novel·la.
L’assassí a sou explica al client que pot fer d’assassí en sèrie o, per pocs diners més en la quota, pot convertir-se en assassí amb extres.
Es troba tot d’una vestit de monjo, al mig de Barcelona. De seguida li ve al cap què li ha passat: s’acaba de morir el bromista Umberto Eco.
S’escandalitza quan veu una cambrera jove, amb un nadó penjat al coll i una escombra a la mà, servir un litre de cervesa a unes noies.
Vaig tenir accés a la seva autobiografia més reveladora: vaig llegir l’extracte del seu compte bancari.
Quan l’altra persona va començar a contestar-li amb monosíl·labs va saber que havien arribat al màxim grau de comunicació: la incomunicació.
L’estudiant de secundària llest ha comprovat quines qualitats li demana la societat. Cada dia desaprèn i confia tornar aviat a nivell de P3.