Nou costumari català de Joan Amades
28 de maig de 2015
0 comentaris
Vol acabar amb la barretina, les espardenyes i la sardana dels avis: es posa la gorra al revés, els bàsquets, i se’n va a ballar breakdance.
Vol acabar amb la barretina, les espardenyes i la sardana dels avis: es posa la gorra al revés, els bàsquets, i se’n va a ballar breakdance.
El tapis de Joan Miró i Josep Royo es despenja una nit de la paret de la Henry Moore Gallery i se’n va a fer un tomb per Londres. Hi troba artistes joves, tallers i obres d’art, i conclou que, en allò essencial, mironià, tot plegat no és tan diferent de la seva ciutat.
Des del cim de la Pica d’Estats, ho veu clar: Catalunya no és un país petit. És com si algú hagués arrugat el mapa d’un país més extens, i pla, fins a fer-ne una bola de paper.
No et tabalis. No via preparat re, però si ara riben les teves migues els hi faré un dinar senzill. No em curan les nells per’xò. Una ros –qu’és bona, la rosseta!– unes manides per companyar, i per cabar, vellanes i, d’això, com s’ha de dir, nous o anous?