Pedres a la boca
27 d'octubre de 2015
0 comentaris
Ha de parlar amb la parella i no sap ja què dir: les paraules s’han gastat i és urgent que passi per l’esmolet per afilar-les.
Ha de parlar amb la parella i no sap ja què dir: les paraules s’han gastat i és urgent que passi per l’esmolet per afilar-les.
L’autor ha novel•lat la seva història d’amor, que ell creu única, i li rebenta vendre’n un milió de llibres.
Tot d’una la ciutat viatjà a l’Edat Mitjana, i el jove amb caputxa s’indignà de veure que no era un goliard, sinó un frare de la Inquisició.
Una noia amb una carpeta verda s’acomoda visiblement els dos pits i travessa el carrer. Una altra no passa, perquè el semàfor és en vermell.
Se li mor una persona molt íntima, però no aconsegueix tancar el procés de dol, perquè no hi ha manera humana que el mort vulgui traspassar.
Se m’esborren coses. Per sort, el dolor dels peus manté la memòria de les passes que he fet, i el dolor de les mans, el dolor d’altres mans.
Passaven els segles, i encara ningú no la considerava una obra mestra de l’art.
Li sembla que el soroll insuportable ve d’unes obres a l’edifici, però les té dins del cap: li estan buidant el cervell i repicant el crani.
Perspicaç, percep que els protagonistes de la pel•lícula s’acabaran separant, però no veu que la parella, en silenci, se’n va de casa.
Era una parella dura i salvatge, plena de tatuatges i desafiaments a les regles, que vivia amb el gas a fons. I aleshores van tenir un fill.
El món s’enfonsa en la crisi i les guerres, i els estudiants de periodisme trien per exposar als companys de classe una notícia, la del gos.
Va al centre per a discapacitats psíquics. Ara bé, ningú té la seva rapidesa mental per a detectar la millor companyia i seure-hi al costat.
Troba que hi ha manca de comunicació amb la seva parella, i li envia un whatsapp per tallar-hi.
Ha nascut el primer nadó amb els tatuatges incorporats, i ara les famílies discuteixen si els dibuixets són clavats als del pare o la mare.