Els cínics no serveixen per a no ser-ho
14 de febrer de 2019
0 comentaris
Va voler ser generós i fer les coses sense demanar res a canvi. I, certament, no en va treure res a canvi.
Va voler ser generós i fer les coses sense demanar res a canvi. I, certament, no en va treure res a canvi.
Se’ls va acabar l’amor i, per compensar el buit, es van comprar un xalet.
El flamant nou premi Nobel per la seva recerca sobre nutrició va a casa seva per comunicar-li la notícia a la seva mare. Aquesta, sense deixar-lo parlar, li diu que el troba massa prim, que segur que s’alimenta malament i que s’ha de menjar de tot.
En l’enterrament de la tieta, els dos nebots es disputen qui se l’estimava més, i l’un li reclama a l’altre allò que més n’estimava, d’ella: les joies. Com que el segon s’hi nega, el primer li envia a casa uns lladres perquè les hi robin. Fi de la història. O no.
La noia entra als lavabos de l’empresa on treballa i s’hi troba una companya de feina totalment despullada. Segur que tot plegat té una explicació senzilla, pensa d’immediat, però a ella, en aquell moment, només li passen pel cap possibilitats molt i molt inquietants.
Trenca a cops la joguina del seu germanet, i tot seguit es posa a plorar desconsoladament, quan s’adona que ell tampoc no hi podrà jugar.
Tenia rates a casa, i per caçar-les es va comprar un gos en comptes d’un gat: era menys eficaç però més fidel.
Va pujar a un tren amb destinació Vinaròs, però en va baixar just a l’estació anterior: creia en la predestinació.
Sabia que la seva història seria la millor novel·la mai escrita, però també sabia que no podria explicar-la mai.
Va saber que la seva relació era morta el dia que la seva parella li va dir: “No trobem mai el moment de parlar. Tens un minut de silenci?”
Va dinar a la taula del seu lloc de feina, mentre conversava amb els companys, i després va baixar amb l’ordinador portàtil a fer el cafè al bar, per poder treballar una mica.
Un gos s’acosta a un altre i l’ensuma, i la propietària del segon li diu al seu: “Va, digue-li alguna coseta, que no veus que et fa festes?”. El gos s’aixeca a dues potes i li contesta: “Per què, mestressa? Vostè fa festes a tothom? O es pensa que jo no tinc criteri?”
El conseller delegat de l’empresa porta a la reunió del consell d’administració els noms dels nous consellers que s’hi incorporaran. L’aproven unànimement: ningú gosa dir que la llista que ha trobat a la taula de la secretària és la dels que juguen a la rifa de Nadal.
Portava la motxilla tan carregada de llibres d’història que no podia fer un pas endavant. Però ell adduïa que allò mateix ja havia succeït a d’altres persones a mitjan segle XVII i principis del XVIII.
Un home gran dona un cop amb la mangala, expressament, a la cama d’una noia que passa pel carrer. Ella se’l mira, és evident que no es coneixen i que no sap perquè l’home fa això. Segurament és una transmissió generacional mascla, arrelada des del paleolític inferior.