Divendres passat la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ens feia saber que l’Administració Central havia disminuit la seva licitació d’obres a Catalunya en els 10 primers mesos de l’any 2006, que només havia estat de 983,5 M€, en un 15% en termes monetaris i en un 20% en termes reals. És la xifra
Ja hem fet diversos posts sobre la gran enredada, per part del govern del PSOE, pel que fa al seu greu incompliment de les inversions en infraestructures a Catalunya en els pressupostos del 2007, ja que només arribaran al 14% del PIB (enlloc del preceptiu 18,85%) de la inversió total regionalitzada. El PSOE defensa els
Ja hem parlat molt, potser massa, d’aquest tema, tanmateix m’agradaria fer encara, i per acabar(??) de moment, Alguna Pregunta Més (APM): A què es destinen els més de 9.000 milions de € que l’estat preveu com a transferències de capital en els pressupostos de 2007??. A quines Comunitats Autònomes van a parar tenint en compte
Una vegada més el ninotaire Toni Batllori resumeix avui esplèndidament la cerimònia de la confusió en que el PSOE i el PSC han volgut convertir la qüestió de les inversions en infraestructures a Catalunya. Les que figura que estan incloses en el pressupost de l’Estat per a 2007 i les que no hi són, com
El PSOE ens ofereix 496 milions de € més en el pressupost de 2007 per a inversions en infraestructures per a arribar al 18,8% del PIB espanyol tal com preveu el “nou” Estatut. Tanmateix, això no és cert. Si agafem la xifra que sempre ha considerat l’estat, es a dir la inversió regionalitzable, resulta
Les infraestructures tenen una importància crucial per al benestar i la qualitat de vida de les persones, així com per a la competitivitat i productivitat de les nostres empreses i la nostra economia. Això és especialment cert pels trens de rodalies que, a Catalunya, utilitzen més de 400.000 persones cada dia i més de
Catalunya pateix un dèficit històric en infraestructures, del que ja varem parlar recentment, que es pot estimar entre 7.300 i 8.700 milions de € en els darrers 14 anys. D’altra banda, també varem comentar com la Cambra de Contractistes de Catalunya assenyalava fa unes setmanes que el ritme de licitació i execució
Des del meu punt de vista, la solució al problema dels aeroports catalans és: “com que volem uns aeroports de primera divisió, de “champions”, necessitem i volem uns aeroports catalans. Necessitem i volem la transferència de les competències plenes dels aeroports catalans a la Generalitat i, a partir d’aquí, ja organitzarem la gestió descentralitzada
El dimecres passat, 13 de setembre, 17 catalans i catalanes ens varem trobar a l’aeroport del Prat, a les 4 de la tarda, per anar cap la Regió italiana del Piemont, per conèixer de primera mà com fan la recollida i reducció de residus (d’això en parlarem però un altra dia). Cinc persones de
Catalunya és una nació sense Estat. De moment. Però, a més, l’Estat del que depén, ara com ara, la major part del nostre territori, és a dir l’Estat espanyol, ens pren el pèl. I la gran majoria de les nostres classes dirigents -econòmiques, polítiques i socials- se’l deixen prendre. L’espoli fiscal, és a dir, el dèficit
En Saül Gordillo, que és un mestre posant títols, publica avui un article a El Punt, que també es pot consultar al seu bloc, sobre “L’aeroport d’una nació de preàmbul”. Com podeu veure el títol d’aquest post parteix del seu que, d’altra banda, és molt millor. A Catalunya, “la campiona europea en autogovern”
Avui, la part catalana del diari El Pais, publicava la notícia que “Catalunya es la autonomía que ha recibido menor inversión estatal “per càpita” en 14 años. La comunidad es la única que nunca ha percibido más dinero del que supone su peso en el PIB”, tot fent un molt bon resum de l’estudi d’Esther
Quan arriba aquesta època és hora de posar ordre en els papers i de fer endreces. Tot fent-ho, he trobat un article que vaig escriure el maig de 1999 al diari El Punt, i que desprès es va reproduir al meu llibre (excuseu la propaganda) “Economia política i sobiranisme”, editat per Mediterrània el juliol de 2001