Les infraestructures tenen una importància crucial per al benestar i la qualitat de vida de les persones, així com per a la competitivitat i productivitat de les nostres empreses i la nostra economia. Això és especialment cert pels trens de rodalies que, a Catalunya, utilitzen més de 400.000 persones cada dia i més de 125 milions de persones cada any (menys de la meitat dels que mouen els trens de rodalies a Madrid). D’aquí la importància que la Generalitat de Catalunya en tingui la titularitat i, en conseqüència, en col·laboració amb els ens locals i el sector privat, en puguem buscar, per nosaltres mateixos, la millor forma de gestió.
Si ens fixem en les grans xifres, en els darrers 14 anys la inversió de l’estat a Catalunya en ferrocarrils ha estat prou important (19% del total, en un % igual a la mitjana en pes del PIB regional i un 23% superior en € per habitant), tal com ens explica l’article d’Ester Sánchez a Nota d’Economia. Unes xifres que també han estat importants a Aragó, Madrid, Andalusia, Castellà i Lleó i Castellà-La Manxa; és a dir, a les comunitats autònomes on s’han fet, aquests darrers anys, grans inversions relacionades amb el Tren d’Alta Velocitat (TAV).
La situació, però ha estat molt diferent en les inversions en els trens de rodalies de la regió metropolitana de Barcelona. Actualment, es pot dir que portem un retard en inversions de molts anys, que es tradueix en unes infraestructures obsoletes; unes línies saturades que a més es comparteixen amb les de mercaderies, els trens regionals i els de llarg recorregut; unes tarifes relativament elevades; i un servei deficient.
Segons l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, les queixes més freqüents dels usuaris dels trens de rodalies a la regió metropolitana de Barcelona són: les aglomeracions massives, els importants retards i el mal estat de les instal·lacions. Es requereix, doncs, una actuació urgent i unes inversions molt importants, que alguns calculen en 6.000 milions de € per a modernitzar i posar al dia la xarxa de rodalies.
Tal com apuntava Albert Sáez “qualsevol usuari de les línies….pot endevinar fàcilment que estan més que amortitzades. L’augment dels serveis que hi circulen i dels usuaris ha estat exponencial en les dues últimes dècades, mentre que les inversions en manteniment i millora de les línies han tingut un creixement pràcticament vegetatiu. Estem davant d’un nou exercici de solidaritat forçosa dels que vivim i treballem a Catalunya??”.
Per tant, que la titularitat dels trens de rodalies passi a la Generalitat és vital. Per a desprès poder escollir el millor mètode de gestió juntament amb les administracions locals i el sector privat. Tanmateix, com apunta el mateix Albert Sáez, abans de rebre el traspàs des trens de rodalies la Generalitat ha d’exigir de RENFE i ADIF el rescabalament de la inversió que s’hauria d’haver fet, però que no ha estat realitzada, en els darrers vint anys. Al mateix temps, i des d’un punt de vista de la cultura dels serveis públics, els usuaris de rodalies i la societat en general tenim dret a rebre, ja actualment i també en el futur, informació concreta i puntual dels retards o altres anomalies, així com de saber on es gasten els beneficis que s’obtenen de cada línia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!