Quan arriba aquesta època és hora de posar ordre en els papers i de fer endreces. Tot fent-ho, he trobat un article que vaig escriure el maig de 1999 al diari El Punt, i que desprès es va reproduir al meu llibre (excuseu la propaganda) “Economia política i sobiranisme”, editat per Mediterrània el juliol de 2001 (per cert, si algú hi té interès encara en tinc algún exemplar).
Des d’aleshores han passat moltíssimes coses i, en aquest tema, molt especialment totes les que van relacionades amb la discusió sobre les infraestructures, i sobretot sobre l’aeroport del Prat. En funció de tot el que ha passat, doncs, i de l’evolució del que jo penso sobre el tema, ara no escriuria pas exactament el mateix. Amb tot, crec que moltes de les idees i arguments essencials són de plena actualitat, malauradament, en particular en un moment de crisi com l’actual. Per aixó m’atraveixo a reproduir-lo 7 anys desprès.
Aquí el teniu, doncs:
“Aquestes últimes setmanes, el caos als aeroports de l’Estat espanyol, i especialment als aeroports de Barajas-Madrid i El Prat-Barcelona, ha posat en primer pla dues qüestions interelacionades que afecten a les infrastructures aero-portuàries catalanes: qui ha de controlar els aeroports catalans?; quina ha de ser la gestió d’aquests aeroports i qui la de dur a terme?.
El partit al govern a Catalunya, anant al més fàcil, ha aprofitat la circumstància per demanar la descentralització a la Generalitat de la gestió dels aeroports catalans, o millor dit que la Generalitat pugui participar conjuntament amb el Ministeri, que ho fa a través de AENA, en aquella gestió. La qüestió es, però, si n’hi ha prou amb demanar això i deixar que el govern de Madrid continuï sent el titular dels aeroports. Per què, si el govern de Madrid en continua essent titular, es a dir en té el control, qui ens assegura que d’aquí un temps no canviarà de pensament i en voldrà recuperar la gestió o hi voldrà establir una altra forma de funcionament?.
Abans de tot es bo donar fe de
la situació. Primer
, el bon estat i l’adequat funcionament dels aeroports, com els d’altres infrastructures, es una condició essencial i necessària, encara que no suficient, perquè Catalunya pugui ser una nació competitiva, un país de primera línia a
la Unió Europea. El
perquè es ben clar, ja que només així es podran satisfer adequadament les necessitats de les empreses que treballen al nostre país, com també les dels consumidors, catalans o d’altres nacionalitats, dels nostres productes, serveis turístics o altres.
Segon, actualment el titular dels aeroports catalans i, per tant, qui en té el control es el govern de Madrid, el qual al mateix temps en porta la gestió i n’és responsable del seu funcionament a través de AENA. Els aeroports catalans depenen, doncs, del govern central i el seu funcionament es decideix en una entitat centralitzada a Madrid que, sovint, considera la gestió dels aeroports catalans en funció de l’aeroport principal de la seva xarxa, que es el de Barajas-Madrid. Des d’aquest punt de vista, per exemple, l’aeroport de El Prat-Barcelona ha estat considerat com un aeroport secundari del anteriorment esmentat. No fa massa un diari econòmic fet a Madrid ho deia ben clar: “el potencial económico de Barcelona y Cataluña como emisores de tráfico ya podría justificar la concepción de El Prat como un segundo hub, no sólo para Iberia sino para el resto de compañías presentes en el mercado español”. Moltes gràcies i de res, home!.
Tercer, no se sap ben bé perquè, però com en tants altres casos, el més clar el del finançament autonòmic, en aquest tema els nacionalistes bascos ens han tornat a donar una lliçó. Així, el seu Estatut d’Autonomia preveu que ports, aeroports i autopistes de peatge d’interès general seran competències autonòmiques sempre que l’Estat no se’n reservi la gestió directe. En canvi, a l’Estatut català es fa constar explícitament que l’administració central té la competència en els aeroports qualificats legalment com d’interès general. No se sap si per què els nostres “pares de la pàtria” van voler ser diferents i més moderns que els bascos o per alguna raó lligada a la dimensió desconeguda; el que es ben clar, però, es que no feia cap falta fer-ho constar d’aquesta manera i que ara complicarà notablement qualsevol tipus de negociació.
La qüestió central i prèvia, doncs, es qui ha de ser el titular de l’aeroport, es a dir qui l’ha de controlar i en funció de quins interessos. Per aconseguir que els aeroports catalans responguin als interessos generals de Catalunya, per tal de tenir unes infrastructures que li permetin ser una nació europea de primera divisió, el titular i per tant qui té el control sobre els aeroports catalans ha de ser el organisme representatiu de Catalunya, es a dir,
la Generalitat. Això
es necessari perquè a Catalunya puguem tenir uns aeroports catalans que ens permetin, a més, aconseguir ser una nació de primera línia en el conjunt de
la Unió Europea.
A més i simultàniament, els aeroports catalans han de ser eficaços i eficients, han de funcionar adequadament, han de satisfer les necessitats de les empreses i els consumidors de la millor manera possible i amb els menors costos econòmics, socials i ambientals possibles. En definitiva han de ser gestionats com cal.
Ara bé, hi ha diferents possibilitats de gestió, almenys quatre. La primera, que no està de moda, es que se’n fes càrrec el sector públic català; com que intento no ser fonamentalista, ni a favor ni en contra del sector públic, crec què es una opció a considerar si es capaç de funcionar. Una segona possibilitat es que el finançament passi a mans d’un consorci o alguna figura semblant) amb participació i cooperació del sector públic i privat com als països nòrdics o un aeroport tant important com el de Frankfurt, on hi participa el Land per exemple. En tercer lloc, la gestió dels aeroports catalans podria passar a mans d’un consorci ( o figura semblant) d’institucions privades, com ara la Cambra de Comerç, associacions professionals, etc., com passa a països com França. Finalment, hi ha la possibilitat de la gestió per part d’una empresa privada, com es el cas dels aeroports de Berlín, Schipol (Amsterdam) i altres.
En qualsevol dels casos, però, es important que la Generalitat, un cop sigui titular i, per tant tingui el control sobre els aeroports catalans, posi unes certes condicions respecte a la seva gestió. Concretament, que no n’hi ha prou amb que els aeroports catalans siguin gestionats de forma eficaç i eficient, que evidentment que ho han de ser, sinó que també han de respondre als interessos de Catalunya per tal de ser una nació de primera línia a
la Unió Europea. Es
a dir, no n’hi ha prou amb millorar la gestió, si això fa que com que depenem de la mateixa empresa o institució que gestiona un altre (o altres) aeroport europeu, els aeroports catalans es considerin de segona classe o complementaris.
Un bon amic em diu que el més important es que els aeroports catalans funcionin bé i que, per aconseguir-ho val més ser el segon aeroport de Amsterdam, Frankfurt, Londres o París que no pas el segon aeroport de Madrid. Potser fins a cert punt té raó, però tanmateix jo encara crec que es possible intentar tenir uns aeroports catalans, eficients i de primera. Segur que soc un ingenu”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!