El dimecres passat, 13 de setembre, 17 catalans i catalanes ens varem trobar a l’aeroport del Prat, a les 4 de la tarda, per anar cap la Regió italiana del Piemont, per conèixer de primera mà com fan la recollida i reducció de residus (d’això en parlarem però un altra dia). Cinc persones de l’Agència Catalana de Residus, que era qui organitzava el viatge, cinc alcaldes i dues regidores de Medi Ambient de diferents pobles de Catalunya, i cinc tècnics de diferents organismes catalans dedicats al tema de l’eliminació i reducció dels residus.
Havíem de sortir a 2/4 de 6 de la tarda i tornar l’endemà dijous en un avió des de Torino a 2/4 de 8 de la nit. Anàvem i tornàvem amb un vol d’Iberia i Air Nostrum (la filial d’Iberia per als vols regionals). No varem començar massa bé ja que l’avió Barcelona-Torino va sortir amb una hora de retard, tot i que, també cal dir-ho, el tracte per part de les hostesses de l’avió va ser exquisit i sempre en català.
L’estada va ser magnífica. Tant per l’hospitalitat i tracte de la gent del Piemont, com per totes les coses que varem veure i aprendre, com pel magnífic ambient i companyonia que hi va haver sempre i en tot moment entre les persones que formàvem el grup, com també per la esplèndida cuina i el bon vi que tenen al Piemont.
La nostra aventura, però, va començar el dijous 14 quan varem arribar a l’aeroport de Torino a les sis de la tarda, per sortir cap a Barcelona a l’avió de 2/4 de 8 del vespre. Havíem d’arribar a Barcelona el dijous aproximadament a les 9 del vespre. Desprès de moltes aventures hi varem arribar l’endemà divendres a les 4 de la tarda. Com podeu veure un exemple d’eficiència.
A Torino l’avió es va anar retardant però ningú ens deia res, a part que anéssim veien a les pantalles que cada cop estava més i més retardat. Cap a 1/4 d’11, un responsable de l’aeroport ens va dir que hi havia problemes per a aterrar a Barcelona a causa de la forta pluja i també que l’avió tenia alguns problemes tècnics però que com que estava arribant un avió d’Iberia/Air Nostrum de Madrid segurament podríem sortir cap a la 1 del matí. Cap a les 11 ens va dir que definitivament l’avió havia estat cancel·lat. La raó era que hi havia “problemes tècnics“, però no varem poder esbrinar mai en què consistien exactament. Lògicament, tothom (unes 50 persones) demanava explicacions i esperava solucions, sempre molt educadament, però la única resposta que ens podia donar el responsable de l’aeroport de Torino, d’altra banda sempre molt educat i disposat a facilitar-nos passar el mal tràngol, era que l’avió s’havia cancel·lat. Algú va demanar, molt prudentment, on era la gent d’Iberia/Air Nostrum per poder demandar-li una solució als nostres problemes; el responsable de l’aeroport ens va dir que no hi havia res a fer fins a l’endemà al matí perquè la gent d’Iberia/Air Nostrum ja havien plegat, a la mateixa hora de cada dia, que ara ens buscarien un hotel per a dormir una estona i que demà al matí a primera hora ja intentarien buscar solucions. Bé, la pregunta del milió és: poden la gent d’Iberia/Air Nostrum anar-se’n tranquil·lament i deixar-nos penjats a unes 50 persones a l’aeroport de Torino sense saber si un avió de la seva companya podrà sortir o no??. Pot funcionar una companyia o qualsevol organització amb aquesta estratègia??. O, més aviat, tot acabarà en tragèdia??.
Bé, a l’endemà al matí, ja no varem saber res més d’Iberia/Air Nostrum. Va ser l’aeroport de Torino el que ens va oferir alternatives per a tornar a Barcelona. Quatre ho varen fer via Dusseldorf amb Lufthansa, quatre més via Roma amb Meridiana i Iberia i els altres nou varem anar també via Roma però amb Alitalia. Per cert, el vol d’Alitalia Roma-Barcelona també va patir un retard de 2 hores.
Així doncs, tenint en compte que varem arribar a l’aeroport de Torino a les 6 de la tarda del dijous i que varem aterrar a Barcelona a les 4 de la tarda de divendres, en total varem tardar només (!!) 22 hores des de Torino a Barcelona, uns 780 quilometres per carretera.
El més greu, però, des del meu punt de vista, és el mal funcionament del sistema aeroportuari europeu i, en particular, el comportament d’una companya com Iberia/Air Nostrum, per la que sembla que els seus usuaris/clients no tenen cap importància ni cap dret. No crec que una companya així pugui arribar enlloc i, a més, els ciutadans i ciutadanes l’hem de patir i a vegades també finançar-la indirectament. Pel que sembla, Iberia és i serà una tragèdia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!