Antoni Soy

Avui, la part catalana del diari El Pais, publicava la notícia que “Catalunya es la autonomía que ha recibido menor inversión estatal “per càpita” en 14 años. La comunidad es la única que nunca ha percibido más dinero del que supone su peso en el PIB”, tot fent un molt bon resum de l’estudi d’Esther Sánchez, de
la Direcció General
de Programació Econòmica, aparegut ja fa un cert temps –el primer quadrimestre de 2006- a la revista del Departament d’Economia i Finances, Nota d’Economia, de la Generalitat de Catalunya.

Ens podem preguntar perquè la notícia surt ara i no just desprès que es publiqués l’ estudi esmentat. Potser, i més coneixent les bones relacions tradicionals de l’Honorable Conseller d’Economia i Finances amb la redacció catalana de El Pais, podria respondre a una tàctica per a intentar assegurar que en el proper pressupost de l’Estat es compleixi el que “diuen” que preveu el “nou” Estatut: que en els propers set anys la inversió de l’Estat a Catalunya ha de correspondre al % del PIB català a l’Estat –entre el 18 i el 19%-. Bé, a mi ja m’agradaria però, com ja hem explicat alguna altra vegada, de fet el que diu estrictament el “nou” Estatut és que la inversió haurà de mantenir la proporció esmentada, però un cop deduïdes les inversions que es destinin al Fons de Compensació Interterritorial (FCI) del total de les inversions de l’Estat. Haurem d’esperar, doncs, a saber quina és la quantitat que l’Estat dedicarà al FCI, tenint en compte que des del Ministerio de Economía y Hacienda s’ha insistit en que augmentaria substancialment, per saber quina serà la inversió de l’Estat a Catalunya. En qualsevol cas però, tenint en compte el que hem esmentat, el % de la inversió pública de l’Estat a Catalunya serà inferior que el pes de l’economia catalana en el PIB; i serà tant més inferior quan més gran sigui la quantitat que l’Estat dediqui al FCI.

Tanmateix, de l’estudi d’Esther Sánchez, sobre la distribució de la inversió estatal en infraestructures a les Comunitats Autònomes en el període 1991-2004, és important destacar les següents conclusions: 

• Primer, la inversió a Catalunya només ha representat el 11,4% del PIB espanyol, mentre que Catalunya té el 19% del PIB i el 15,5% de la població de l’Estat. I no hi ha cap d’aquests anys en que la proporció de la inversió hagi superat
  la del PIB
  o la de
  la població. Si
  agafem com a criteri la proporció del PIB, com en el “nou” Estatut, el dèficit acumulat de la inversió pública de l’Estat a Catalunya en aquests 14 anys hauria estat de 7.649 milions de €.

   

• Segon, a Catalunya s’ha invertit molt menys que al conjunt de l’Estat – un 37% menys en termes de PIB (el 0,7% a Catalunya i el 1,1% del PIB a l’Estat) i un 23% menys en termes de inversió per càpita (2.057 €/habitant a Catalunya i 2.676 €/habitant al conjunt de l’Estat) – i menys també que a totes les Comunitats Autònomes –excepte Balears– segons aquests dos indicadors. Si agafem com a criteri el % del PIB el dèficit acumulat de la inversió pública de l’Estat a Catalunya en aquests 14 anys hauria estat de 7.351 milions de €. Si agafem com a criteri la inversió per càpita, el dèficit acumulat de la inversió pública de l’Estat a Catalunya en aquests 14 anys hauria estat de 8.666 milions de €.

   

• Tercer, tot i que són unes estimacions molt i molt aproximades, a partir dels tres indicadors esmentats, el dèficit històric acumulat de la inversió de l’Estat a Catalunya en aquests 14 anys estaria entre els 7.300 i els 8.700 milions de €. Molt superior, en qualsevol cas a les estimacions fetes sobre l’augment en la inversió que suposarà la inversió en infraestructures prevista en el “nou” Estatut en els propers set anys. Ni tant sols recuperem el dèficit històric dels darrers 14 anys!!!!. (Per cert, en el mateix número de
  la revista Nota
  d’Economia, hi ha un article de Xavier Raurich i Hèctor Sala en el que estimen que el dèficit total, històricament acumulat, és de 17.748 milions de € del 1995, es a dir un 17,7% del PIB català).

   

A les conclusions del seu estudi, Esther Sánchez és molt clara: “… tenint en compte la importància estratègica de les grans infraestructures com a factor bàsic per al desenvolupament econòmic, la política inversora duta a terme per l’Estat entre els anys 1991 i 2004, bàsicament centralista…. i de reequilibri territorial, ha perjudicat especialment Catalunya, provocant en aquesta comunitat autònoma deficiències d’infraestructures que representen un llast per a la competitivitat de l’economia catalana i frenen l’atracció de noves inversions i que, per tant, limiten el paper de Catalunya com a motor de l’economia espanyola”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!