Catalunya pateix un dèficit històric en infraestructures, del que ja varem parlar recentment, que es pot estimar entre 7.300 i 8.700 milions de € en els darrers 14 anys.
D’altra banda, també varem comentar com la Cambra de Contractistes de Catalunya assenyalava fa unes setmanes que el ritme de licitació i execució d’obra pública a Catalunya és molt lent i que, per tant, es faria molt difícil de complir el compromís d’inversió que es preveu al “nou” Estatut. Una presa de pèl.
Ara el Govern de l’estat ens diu que Catalunya rebrà, l’any 2007, 400 milions més d’inversions en infraestructures i que amb això ja s’arribarà al 18,8% del PIB espanyol tal com preveu el “nou” Estatut. Cal que siguem conscients que, si això es així, i aplicant un increment anual com el de l’IPC, en els propers 7 anys (tal com preveu l’Estatut) la inversió de l’estat en infraestructures a Catalunya pujaria, com a molt, a 3.000-3.500 milions de €, es a dir menys de la meitat del dèficit històric acumulat en els darrers 14 anys. En el millor dels casos recuperaríem la meitat del que ja havíem d’haver rebut en els darrers 14 anys!!. Una altra presa de pèl.
Abans d’ahir, el Conseller Castells ens deia que la inversió de l’Estat a Catalunya estaria a la banda baixa de les estimacions de la Conselleria, es a dir, probablement uns 630 milions de € el 2007 i 4.414 milions de € en els propers 7 anys; molt lluny, doncs, del dèficit històric acumulat en els darrers 14 anys. Tanmateix, la Cambra de Comerç de Barcelona (i també ERC) ja ha dit que la xifra que hauríem de rebre el 2007 és de quasi 1 milió de €. El Ministerio d’Economia i Hacienda contesta que les diferències venen donades per un “problema tècnic de càlcul”. Sembla que una de les diferències importants està en el que consideren, uns i altres, com a inversió en infraestructures. Una cosa semblant ens diu també el Conseller Castells, ja que segons ell: “hay que negociar sobre que bases se calcula: siempre que hay que concretar cifras hay aspectos que son interpretables”. Això si, Catalunya sempre hi surt perdent. Des de Madrid ens continuen prenen el pèl.
Però això no és un problema “tècnic” o de “càlcul”. És una opció política que fa el govern del PSOE a favor de les Comunitats Autònomes més pobres que, en general, tenen governs socialistes.
I ara no ens hauríem d’escandalitzar perquè això ja estava cantat des de que es va fer el pacte Mas-Zapatero. I modestament junt amb els “Economistes pel no”, Jordi Pons, Elisenda Paluzié i altres, ja n’havia parlat fa temps i també més recentment. Recordem que al “nou” Estatut es diu que la inversió de l’estat a Catalunya serà proporcional al pes de Catalunya en el PIB estatal, però un cop s’hagi deduït el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) de la inversió estatal total. Per tant, si el FCI augmenta, la inversió total a repartir entre les Comunitats disminueix i, conseqüentment, la inversió que rebrà Catalunya també disminueix i, per tant, serà inferior al pes de l’economia catalana en el PIB espanyol. I tant l’antic Secretari d’Estat i actual Governador del Banc d’España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, com el President Chaves ja ens havien avisat que la seva intenció era augmentar substancialment el FCI. Ara no si val fer-nos els ofesos i fer veure que no en sabíem res. Tanmateix, de nou és una presa de pèl.
I ara, la Cambra de Comerç de Barcelona afina els càlculs i demostra que la inversió que ens pertocaria a Catalunya el 2007 per a arribar al 18,85 del PIB espanyol, que és el que ens toca segons el “nou” Estatut, és de quasi 1 milió de €. La xifra de 400 milions de € que ens proposa el Ministeri només surt si hi ha un increment del 400% del FCI, es a dir que aquest fons es quadruplica; i recordem que les inversions del FCI només van dirigides a les Comunitats Autònomes amb una renda per càpita més baixa i que Catalunya no en rep ni un sol euro.
El que dèiem, dèficit històric d’infraestructures i presa de pèl contínua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!