En Saül Gordillo, que és un mestre posant títols, publica avui un article a El Punt, que també es pot consultar al seu bloc, sobre “L’aeroport d’una nació de preàmbul”. Com podeu veure el títol d’aquest post parteix del seu que, d’altra banda, és molt millor.
A Catalunya, “la campiona europea en autogovern” o “allà on l’estat espanyol és residual”, segons el President Maragall, la crisi de l’aeroport ens demostra, entre altres coses, i com avui ens diu Carod-Rovira a l’Avui, que “L’Estatut ja fa curt”. En Saül Gordillo encara ens ho diu més cruament: “L’executiu d’aquest país, campió europeu en autogovern –però d’una lliga internacional de clubs que no poden competir amb la pròpia samarreta-, quedava indefens i despullat públicament”.
Amb tot, ahir al Parlament de Catalunya tant pel delegat del Govern de l’Estat a Catalunya com pel PSC sembla que el 28 de juliol a l’aeroport no havia passat res. Tant l’editorial de l’Avui com Sebastià Alzamora en el mateix diari han considerat la compareixença com una burla i una desconsideració al Parlament.
Tanmateix, tot plegat no ens hauríem d’estranyar massa si tenim en compte “El gran dèficit històric català en infraestructures” del que parlàvem fa uns dies i que, en el cas dels aeroports és encara més palès. Si tornem a l’article d’Esther Sánchez a Nota d’Economia veurem que la inversió de l’estat en aeroports en els darrers 14 anys (1991-2004) s’ha concentrat bàsicament a Madrid amb un 54,5% del total i 1228 €/habitant (un 323% per sobre de la mitjana de l’estat). Canàries ha rebut el 9,9% del total i 692 €/habitant (un 138% per sobre de la mitjana estatal) i Balears el 7,2% i 1.035 €/habitant (un 256% per sobre de la mitjana estatal). Mentrestant, a Catalunya hi arribava el 14,2% del total de l’estat i 267 €/habitant (un 8% per sota de la mitjana estatal). Com ens diu Esther Sánchez, “…la política aeroportuària de l’Estat en els últims anys s’ha configurat clarament com a centralista i potenciadora de les comunicacions aèries en l’aeroport de Barajas, en detriment d’altres comunitats autònomes amb un alt potencial de demanda, com és el cas de Catalunya”.
Per tant, Catalunya necessita ja les competències plenes en aeroports, perquè els volem catalans i de primera. En aquest sentit, al mateix número de Nota d’Economia, el catedràtic Germà Bel –que va ser diputat socialista al Congrés de Diputats fa un parell o tres de legislatures i que ara havia sonat també com a possible Ministre de Indústria- i en Xavier Fageda publiquen un article sobre les “Perspectives aeroportuàries a Catalunya” en el que insisteixen en alguns punts importants:
Al final, la seva conclusió és moderada però molt clara: “Sigui amb titularitat autonòmica, amb titularitat local, o bé amb cotitularitat consorciada de diferents administracions, la superació del model de titularitat únicament estatal i de caixa única és imprescindible per avançar en la modernització de la gestió aeroportuària a Espanya”.
Doncs bé, com que volem uns aeroports de primera divisió, de “champions”, necessitem i volem uns aeroports catalans. Necessitem i volem la transferència de les competències plenes dels aeroports catalans a la Generalitat i a partir d’aquí ja organitzarem la gestió descentralitzada més adient, amb la cooperació dels sectors i agents públics i privats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!