La Laia diu que el seu text “no arriba a l’alçada”, que “no val la pena” i no sé què més. Radicalment en contra de la seva opinió em posiciono jo i dic que ni de bon tros cap de les afirmacions que fa per valorar-se són verídiques. El que construïm ha d’estar lliure de
Pere Bueno és un dels treballadors de Som Ràdio que va decidir continuar fent ràdio en català a les Illes malgrat el tancament de l’emissora per part dels ultres del PP. Van contestar al tancament fent Som i Serem Ràdio (http://www.somiseremradio.cat/ Infectació: Som i serem ràdio, quan la creativitat de la resposta supera la mediocritat
La Laia és una de les periodistes dels moviments socials dels Països Catalans d’aquest començament de segle que jo més respecto, llegeixo i tinc en bona consideració. Viatgera d’ulls oberts i cròniques detallades i properes, tant a Veneçuela com al Kurdistan, és una de les ànimes de “L’Accent” i estén la seva força arreu on està,
L’Helena Olcina escriu aquesta setmana la infectació. Patia, sembla ser, per si "estaria a l’alçada" i si el llegiu entendreu que no només hi està (de fet, no sé quina alçada té la infectació tot i que sí que en penso la penetració en els espais que conec) sinó que segurament farà content el Pau
L’Abel Caldera, de la CUP de Berga, escriu la Infectacó d’aquesta setmana, un text brillant sobre la seva experiència particular amb ensenyances que jo crec generals. Infectació: Noves respostes a noves situacions Abel Caldera, CUP Berga La infectació està de moda. Però no es tracta d’una moda passatgera, sinó de l’expressió d’una realitat concreta i
El Xavi Roijals finalment ha parlat. Ha costat que ens expliqués la seva infectació però quan ho ha fet el seu article ha valgut molt la pena, tot i que segur que ell no n’està content. Fa uns dies va fer un apunt al seu bloc que deia això: http://lorajoler.blogspot.com/2008/02/infectaci.html La xarxa com a mitjà de
Una aportació fonamental a la Infectació. La pallassa Blanca Montseny ens diu que si no riem acabarem més seriosos que els senyors de gris que mercadegen amb el temps a "Momo", amb el temps i amb tot el que ens agrada i ells n’han pogut fer negoci. Alhora, riure és un desinfectant contra l’autoritarisme. Contra
El Pep de Berga és, seguament, l’anarquista més anarquista de la Catalunya catalana… que és tota. Exemple de feina local amb vocació mundial, és una bona mostra dels fets que són possibles si no tenim por. Per mi, la seva opinió i el seu pensament són una part bàsica de la infectació. Això i el bon humor
Pepe Gutiérrez-Álvarez és un dels historiadors de l’obrerisme contemporani més solvents del panorama català actual. Des des 30 fins als setanta, ha estudiat moviments, lluites i oganitzacions de l’Estat espanyol i d’arreu del món. Marxista i llibertari, defensa la possibilitat no només d’enteniment sinó fins i tot d’unitat davant la dreta i el capital. I
El Vicent Martínez de la Infectació d’aquesta setmana amaga un altre Vicent (i no és el Partal) que és dels millors periodistes que ara mateix poden escriure sobre el món gai, lesbià i transsexual. El que hi diu és de trellat, així que llegiu-ho, tant sí com no. Infectació: Els homes (heterosexuals) com a assignatura pendentVicent
Com sempre, llegir el David Fernández és un plaer, en la forma i en el fons. Quan vaig començar a pensar en aquesta sèrie d’articles demanats, el seu nom em va venir al cap abans que cap altre, no perquè els i les altres no consideri que són tan importants com ell (importants?, iguals!) sinó
L’exsecretari d’Acció Social de la CGT i actual membre del Secretariat Nacional de la CUP aporta el seu granet d’arena a la Infectació, un més entres les tones que ha anat llençant en cada un dels projectes que ha tocat i en què ha participat, sempre amb la intenció d’obrir portes i mai de tancar-ne.
Aquesta setmana la infectació arriba de Reus, centre del món al costat del Lloar, amb un text del Joan que demana el que ell ha fet sempre dins del moviment llibertari: fugir del dogma i fondre’s amb les lluites socials. Ho il·lustro amb una portada de "La Letra A" de quan es feia a Reus
El Ramon Usall és un vell conegut de les cròniques contingudes en aquest bloc, ja que en vaig parlar quan la CUP de Lleida es presentava a les municipals, en un article de la sèrie L’Avenir. Es l’autor de la Infectació d’aquesta setmana i tot i que agrana cap a casa, el que diu tampoc
El Ricard Vilaregut aposta de sempre (com a mínim des que el conec) per fugir corrent del dogmatisme i alhora no renunciar a les coses bàsiques; i en aquesta infectació és el que fa. Bons temps per infectar-se Infectació en el sentit de propagar i estendre idees, propostes, alternatives, projectes, reptes i necessitats, anhels