Prendre la paraula
jordimartifont
27 de desembre de 2007
4 comentaris
Infectació: ‘Els homes (heterosexuals) com a assignatura pendent’, de Vicent Martínez
El Vicent Martínez de la Infectació d’aquesta setmana amaga un altre Vicent (i no és el Partal) que és dels millors periodistes que ara mateix poden escriure sobre el món gai, lesbià i transsexual. El que hi diu és de trellat, així que llegiu-ho, tant sí com no.
Infectació: Els homes (heterosexuals) com a assignatura pendent
Vicent Martínez Les dones s’han pensat i repensat a elles mateixes a partir del moviment feminista. Els gais, lesbianes i transexuals (glbt) han fet el mateix a partir del seu propi moviment d’alliberament. La igualtat i la llibertat han estat el que ha guiat la seua acció. Les persones glbt o les dones s’han reunit en grups d’autorreflexió per imaginar i planejar la igualtat, per fonamentar les seues reivindicacions, per qüestionar-se la seua vida quotidiana i els papers socials assignats pel sexisme i per l’heterosexisme. Els homes heterosexuals no s’han repensat a ells mateixos més enllà del tòpic ‘progre’ que els porta a donar suport formalment els moviments feminista i homosexual, sempre que no qüestione la seua quotidianitat ni les seues actituds de dominació. Sent justos, ja han sorgit grups d’homes que repensen la masculinitat des d’una perspectiva d’igualtat. Per això no deixa de ser curiós que en moviments que diuen voler transformar la societat no han sorgit aquest tipus de grups o hi són molt minoritaris. Els homes revolucionaris s’han oblidat de la seua pròpia revolució interior cap a les dones, cap als gais i cap a ells mateixos.Igual que els gais s’han reinventat per lluitar contra l’homofòbia i alliberar-se de la seva pròpia homofòbia interioritzada o que les dones van haver d’agrupar-se per poder deixar de ser dominades pels homes i, alhora, alliberar-se del seu propi masclisme interioritzat, que impedeix els homes (suposadament) heterosexuals agrupar-se entre elles per reflexionar sobre això i repensar-se?Resulta curiós com molts homes heterosexuals “revolucionaris” s’apunten efusivament a la legalització de la prostitució sense qüestionar-se prèviament a ells mateixos el paper del client, majoritàriament home. Cap home dels moviments antisistema s’ha qüestionat perquè hi ha tants homes que es creuen amb dret a comprar les dones (les prostitutes) com si fossen mercaderies, com si fos natural. En definitiva, per què la masculinitat es creu amb dret a dominar. Les xifres diuen que el 95% dels clients de prostitució són homes i el 90% de les prostituïdes dones: per què els homes heterosexuals no s’han qüestionat el seu paper en aquest sentit?, per què no es veu aquesta situació com un exemple més de violència (sexual) de gènere?, per què no porta això els homes heterosexuals a repensar la seua sexualitat i la seua afectivitat? Què fa que només es parle del dret de la dona a prostituir-se però no del dret de tota persona a no ser comprada? Ningú s’ha qüestionat que existeix un lligam entre els abrumadors percentatges abans citats i una societat patriarcal?
Vicent Martínez Les dones s’han pensat i repensat a elles mateixes a partir del moviment feminista. Els gais, lesbianes i transexuals (glbt) han fet el mateix a partir del seu propi moviment d’alliberament. La igualtat i la llibertat han estat el que ha guiat la seua acció. Les persones glbt o les dones s’han reunit en grups d’autorreflexió per imaginar i planejar la igualtat, per fonamentar les seues reivindicacions, per qüestionar-se la seua vida quotidiana i els papers socials assignats pel sexisme i per l’heterosexisme. Els homes heterosexuals no s’han repensat a ells mateixos més enllà del tòpic ‘progre’ que els porta a donar suport formalment els moviments feminista i homosexual, sempre que no qüestione la seua quotidianitat ni les seues actituds de dominació. Sent justos, ja han sorgit grups d’homes que repensen la masculinitat des d’una perspectiva d’igualtat. Per això no deixa de ser curiós que en moviments que diuen voler transformar la societat no han sorgit aquest tipus de grups o hi són molt minoritaris. Els homes revolucionaris s’han oblidat de la seua pròpia revolució interior cap a les dones, cap als gais i cap a ells mateixos.Igual que els gais s’han reinventat per lluitar contra l’homofòbia i alliberar-se de la seva pròpia homofòbia interioritzada o que les dones van haver d’agrupar-se per poder deixar de ser dominades pels homes i, alhora, alliberar-se del seu propi masclisme interioritzat, que impedeix els homes (suposadament) heterosexuals agrupar-se entre elles per reflexionar sobre això i repensar-se?Resulta curiós com molts homes heterosexuals “revolucionaris” s’apunten efusivament a la legalització de la prostitució sense qüestionar-se prèviament a ells mateixos el paper del client, majoritàriament home. Cap home dels moviments antisistema s’ha qüestionat perquè hi ha tants homes que es creuen amb dret a comprar les dones (les prostitutes) com si fossen mercaderies, com si fos natural. En definitiva, per què la masculinitat es creu amb dret a dominar. Les xifres diuen que el 95% dels clients de prostitució són homes i el 90% de les prostituïdes dones: per què els homes heterosexuals no s’han qüestionat el seu paper en aquest sentit?, per què no es veu aquesta situació com un exemple més de violència (sexual) de gènere?, per què no porta això els homes heterosexuals a repensar la seua sexualitat i la seua afectivitat? Què fa que només es parle del dret de la dona a prostituir-se però no del dret de tota persona a no ser comprada? Ningú s’ha qüestionat que existeix un lligam entre els abrumadors percentatges abans citats i una societat patriarcal?
No estaria bé que els homes heterosexuals vinculats als moviments més revolucionaris i que qüestionen el sistema capitalista començaren a qüestionar-se la seua masculinitat com a font d’opressió dels altres però també d’ells mateixos? No estaria bé que els homes es plantejaren mirar-se a l’espill amb l’objectiu de cerca en la igualtat i llibertar de gènere i opcions sexuals la felicitat d’ells i de tota la societat? Esperem pacientment, a veure què passa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reduir la revolta del "mascle" al tema de la prostitució em sembla molt simplista. Per altra banda, per atacar a la prostitució (que també n’hi ha de masculina, menys però també n’hi ha) cal atacar les situacions que la provoquen, que la majoria de vegades no tenen res a veure amb la sexualitat. No n’hi ha prou en reunir-se per escriure manifestos en contra "l’esclavitud" de la prostitució.