Prendre la paraula
jordimartifont
Infectació: ‘Una casa comuna per a l’esquerra independentista’, de Ramon Usall i Santa
El Ramon Usall és un vell conegut de les cròniques contingudes en aquest bloc, ja que en vaig parlar quan la CUP de Lleida es presentava a les municipals, en un article de la sèrie L’Avenir. Es l’autor de la Infectació d’aquesta setmana i tot i que agrana cap a casa, el que diu tampoc té desperdici, almenys així ho crec jo.
Una casa comuna per a l’esquerra independentista
Ramon Usall i Santa, CUP Lleida (Segrià)
L’entrada formal al segle XXI ha deixat al nostre país, principalment al Principat, tot sigui dit, canvis en l’escenari polític. La pèrdua del poder regional ostentat per la dreta regionalista i el conseqüent accés al poder d’opcions polítiques com ERC
L’escenari polític és propici a la construcció d’una alternativa que en clau d’esquerres i independentista faci confluir les lluites socials i nacionals que es duen a terme arreu dels Països Catalans, unes lluites que han de tenir traducció en una alternativa política que les concebi en la seva globalitat. Una alternativa que sigui la casa comuna de tota l’esquerra independentista, que sigui l’organització política que plantegi globalment les lluites i que hi participi activament, que sigui el referent social del discurs rupturista que dia a dia construeix l’independentisme d’esquerres.
Des de la meva modesta interpretació, aquesta casa comuna no pot ser sinó la Candidatura d’Unitat Popular, probablement refundada, probablement reinterpretada, probablement reorganitzada, però fidel al principi d’assemblearisme i de lluita popular que l’ha caracteritzada des del seu naixement. I dic que la CUP està en condicions de convertir-se en aquesta casa comuna de l’esquerra independentista no pas pel seu èxit electoral del 27 de maig passat, un èxit molt moderat al meu entendre, sinó per les potencialitats que ofereix una organització que ha pogut trencar el silenci informatiu al voltant de les opcions rupturistes al nostre país, que ha sabut generar il·lusió i construir optimisme.
Potser ha arribat l’hora de trencar l’atomització de l’independentisme d’esquerres, l’hora de construir una organització forta i plural, que doni cabuda a tots aquells que compartim el somni de llibertat, d’igualtat i de justícia pel nostre poble. Una organització que sigui la casa comuna on tots i totes ens hi sentim còmodes per què s’hi respecti la pluralitat interna, fins i tot de forma organitzada. Potser ha arribat l’hora de fer de la CUP molt més que una alternativa municipal, potser ha arribat l’hora de refundar l’esquerra independentista i de dotar-la d’una expressió organitzativa on tots hi tinguem cabuda i que de forma unitària i global representi totes les lluites del nostre país, i en dir totes vull dir totes, les lluites a les institucions i sobretot, evidentment, les lluites al carrer, que és l’espai on tradicionalment han guanyat els seus drets els pobles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un gran sector de les CUP que no esta d’acord amb aquest plantejament. Les CUP és una eina de les organitzacions de base de l’EI per fer-se sentir dintre les institucions, és una sectorial més, com; l’antirepressiva , juvenil , estudiantil… i la municipalista. La CUP no pot esdevenir l’organització aglutinadora, ja que es correm un greu perill de caure en possibilismes , de crear un partit tradicional, jerarquitzat . I nosaltres sabem que d’independència i el socialisme dels Països Catalans no arribaran per les urnes.
A mi el Ramon Usall i el Jordi Martí Font em transmeten respecte per la seva coherència militant. Van fent i van construïnt. I coincideixen en el desig de canviar -transformar- la realitat que ens envolta.
No en canvi algunes persones que participen a l’activisme polític com una forma de socialització i desfogament de les seves frustracions personals. Tan antic com la faula del Rei Salomó (aquells que abans trossejarien el nadó abans que retornés a la seva mare…)
Jo també penso com el Ramon i com el Jordi que aquesta casa comuna no pot ser sinó la Candidatura d’Unitat Popular, probablement refundada, probablement reinterpretada, probablement reorganitzada, però fidel al principi d’assemblearisme i de lluita popular que l’ha caracteritzada des del seu naixement…
Portem alguns anys sense passar de la mediocritat. Ja va sent hora que deixem de fer sorollets de trencadissa i passem a bastir un contrapoder popular des de l’independentisme
Està enviada a l’Accent perquè hi surti publicada
Ens cal fer un pas per estar en Moviment
Darrerament, vaig llegir al periòdic l’Accent la opinió d’en Ramon Usall, membre de la CUP de Lleida. En el seu escrit exposava la necessitat de convertir les CUPs en quelcom més que una coordinadora de candidatures locals. Segons diu no se sent un militant "municipalista", sinó que creu que progressivament hauríem d’anar construint un referent polític que tingui una veu a nivell nacional.
Podem compartir en part l’anàlisi, jo també soc partidari de que la lluita de l’Esquerra Independentista ha d’anar més enllà de tenir presència als municipis i ajuntaments dels Països Catalans i que fa falta una nova estructura política a nivell nacional.
On discrepo, és en que aquesta nova estructura política no ha de passar només per les CUPs, malgrat hi puguin tenir una implicació plena. Aquestes han nascut per donar resposta a un seguit de necessitats que es plantegen a nivell municipal i exposant un nou model de participació ciutadana dins i fora de les institucions. Per tant, tenen una funció concreta dins del moviment, com també la tenen els sindicats, l’organtització antirepressiva o les organitzacions juvenils.
Ara plantegem-nos, per exemple, que un sindicat nacional i de classe, comencés a tenir forta implantació dins de fàbriques i empreses. Penseu que aprofitant l’empenta que hauria assolit, l’hauríem de convertir en un referent més enllà de la lluita laboral? o que potser seria millor que és convertís en l’impulsor d’un espai on tots/es les militants de l’esquerra independentista hi tinguessin cabuda, més enllà de la tasca que estesin realitzant a les seves organitzacions?
Estic completament segur, que en Ramon Usall, no és només un militant municipalista, és més fa poc ens ho va demostrar parlant en nom de la CUP i l’EI de Lleida a la manifestació nacional que va convocar la Campanya "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència". És feina doncs, de totes i tots els que formem part del moviment, començar a posar les bases d’una coordinadora, on tan casals, organitzacions, col·lectius locals… tinguin veu i així fer arribar fins a tots els racons dels Països Catalans la nostra lluita.
Potser no és la solució més fàcil, però segurament és la més participativa, d’acord amb el model de societat que pretenem.
Jordi Padró i Farré
militant de la CUP de Vilafranca del Penedès