Infectacció: L’acció que difon idees

 Josep Cara Rincón (Berga) A la segona va la vençuda, va: infectació, infectació…, ja està. Ehem, que començo: Res de nou, si és que tot està inventat. La propaganda pel fet, sí senyor. Donar exemple. Que l’acció sigui la que ens ajunti o ens separi i no etiquetes de suposades ideologies. El llarg franquisme, la malanomenada transició i la monarquia actual ho té tot lligat i ben lligat. Ens va deixar orfes en tots els sentits: d’avis, de memòria i d’un lloc a la història, de patrimoni material i immaterial i clar, també de cultura de resistència. Recuperar, aprendre i difondre. Amb els anys, les xarxes de resistència horitzontal i antiautoritària tornen a refer-se. Amb les mateixes contradiccions i dificultats i també de noves. Perquè és molt important que quan lluitem contra els poders, més enllà de l’èxit i la difusió d’aquell conflicte, difonen també la forma de lluitar i l’amor per la justícia social. I perquè les nostres lluites tinguin bons finals, cal que les compartim més. La penada i perseguida solidaritat  continua sent l’eina clau per avançar cap a un món més just. La delegació, la institucionalització, la fe i l’esquirolatge continuen sent les falses dreceres per endinsar-nos-hi. Prendre el control de les nostres vides i, per tant, autogestionar-les al màxim, tots els raconets. Al marge i contra el poder, l’explotació, la injustícia i l’autoritat de cada dia. Soles i acompanyades. Superant contradiccions, sense vergonya i sense por perquè tenim molt per guanyar a cada moment i el que podem perdre és un cagarro.Jo vull ser anarquista, ja fa anys. I per això m’interessa propagar la Idea. Res de nou tampoc. Certament, el moviment llibertari no es mou prou. I mira que no som pocs els que no parem de tibar, empentar, saltar i fer tombarelles. Orgànicament parlant, cada grup, sindicat, ateneu i projecte, de per si, no és que sigui res de l’altre món —si ho comparem amb la “gloriosa” i històrica Confederació—. Cap projecte contrari o simplement crític amb el poder no ho és avui dia. Tanmateix, per sort, moltes pràctiques llibertàries estan ja infectades i fins i tot plenament assumides per altes moviments i projectes que no es defineixen com a llibertaris. Per exemple, pràcticament totes les mogudes de base estan infectades d’assemblearisme —tot i que de vegades de l’assemblea només n’agafen el nom i segueixen fent misses, que de tot i hi ha.

Cal aprendre que per jugar juntes no cal casar-se. Que per compartir durant una estona una barricada no cal sotmetre’s a ningú. Sempre cal estar en contra de la unitat quan vol dir submissió. És molt més senzill, és una qüestió de respecte entre companyes i per això és imprescindible respectar l’autonomia, el lliure pensament i la lliure acció, que no cal que anem totes juntes, o sí, les coses es poden fer de moltes maneres. I finalment, que s’ha de tenir cintura per adequar la Idea a la realitat i això no vol dir renunciar a res. Salut i…, és clar: anarquia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!